Guerra

I em costa escriure
quan es tracta
de la mort
i em costa escriure
davant tant horror
com es possible
que ens tornem cecs
davant tot això
Siguem sincers
no fa res l’altruisme
de pocs
davant d’aquesta violació
perquè la passivitat
de la resta és la pesta
i l’interès del governants
és la gangrena que s’hi queda
matant i podrint
esperances de vides
amb incerteses
de destí incomplertes
Ja ni ha prou
d’injustícies
i de hipocresia
que amb un embut
ens volen fer creure
ja ni ha prou!!!
no veieu
que som moneda
de canvi
d’aquells que els interessa
No volem
més guerres impostes!!
Sembla un joc macabre
on uns juguen a escaigs
i nosaltres som els peons
blancs i negres de guerra
Quan canviaran
les tornes?
quan podrem viure
amb llibertat completa
on ningú sigui més
ni menys
tot el contrari
tots igual a la resta
Quan veurem sortir
tots el mateix sol
que surt per la mar
i marxa per la terra
quan veurem tots sortir
la lluna
aquella que ens il·lumina
en la foscor de les pors
d’una nit freda
No vull més sang
on els crits s’hi reflecteixen
vull la sang de batecs
de cors il·lusionats
per la vida
que els espera
Deja un comentario