Es fa de nit
i em torna el ressò
d’aquell vespre fred
temorós i esperat
aquell vespre negre
que ens vas deixar
i ens vam dir adéu
I una fredor
torna al meu ser
és la buidor de tu
que mai es farà ple
perquè el temps passa
i el meu cor
et segueix estranyant
tant … i …tant…
que plora en silenci
per no tenir-te al costat
I es una mescla
de sentiments que es troben
la pena,
la ràbia i la impotència
per una banda
i la pau i la melancolia
que m’arrosseguen
cap el rècord
Record
que es fa present
i que em fa sentir viva
i amb força
lluitar per la vida
i pels éssers estimats
que son el meu motor
I només puc dir-te
que no et deixaré d’estimar
i que fins que
ens tornem a veure
aprofitaré de tots i tots
els moments aquí
aferrant-me a una vida
plena de llum i d’amor
T’estimaré sempre, ets el meu somriure Inesita ❤
carpediem2273's Blog 