Una nit al Woody’s
Qui havia dit
que les relacions
eren fàcils
qui havia dit
que tot podia
tenir un final feliç
que tot tenia un patró
a mida per tothom
Ni la mort
ni l’amor
tenen un conte
al que recórrer
quan als nens
se’ls porta al llit
potser un malson
els despertarà
o un son profund
si voldran quedar
Amor i desamor
fidelitat e infidelitat
i es que potser
sempre testem el mateix
i el regust del postre
és amb el que ens quedem?
o potser
perquè no variem?
a lo millor
lo nou ens agradi més
No tenim res controlat
encara que
mostrem seguretat
el descontrol
és el que ens porta
a improvisar
en una caòtica societat
on la raó
vol dirigir una orquestra
de trompetes
guitarres i violins
sense pensar
que potser un ocell
vol callar
o un mussol vol cantar
enganyant-nos dient
que tot ho sabem fer
que estem preparats a tot
per trobar estabilitat
I què no és
políticament correcte?
la confessió sabent
que la pots liar?
perquè els secrets inconfessables
protagonisme tindran
fent tragèdies
d’on no hi ha
creant un món fictici
o virtual
on la comèdia i el drama
una carrera de fons faran
Companyia i soledat
jugant a cartes
s’hi trobaran
i un pols faran
per seguir de la mà
de lo que es coneix
i fàcil és
o atrevir-se a deixar-se anar
no sabent si en un precipici
es caurà
Podem continuar
somiant amb globus volar
fent màgia d’il·lusions
aquelles que no
ens fan plorar
o veure glop a glop
del nostre propi fracàs
que ens ofegarà
I les emocions flueixen
en totes direccions
endins i enfora
amunt i avall
i pel cos passen
dins d’un tub
absorbint i transformant
el que sentim
i vius ens fa estar
«Una nit al Woody’s»
El pub on si trobarà
tota mena de vivències
com conflictes
i reconciliacions
com il.lusions
i enganys …
i tantes sensacions
que dins d’una coctelera
d’emocions explotaran
no fent-nos indiferents
a la realitat
Gràcies Gema per la teva creació
i la teva devoció pel teatre que ens contagia dia darrera dia
i a Nuria la seva dedicació i com no a tots els companys per fer viu el teatre

Deja un comentario