Un vol tràgic
De cop
t’arriba la notícia
de cop
el cor s’atura!
Com?
Que dius?
No pot ser…!
I penses
en un instant
qui podria ser-hi
volant allí a dalt
en aquell avió
que es va estimbà
no ho saps amb certesa
però si saps
que un dia d’aquests
viatjaven persones
que t’estimes
que estan al teu costat
De cop
el cor s’atura!
I l’ansietat
s’ apodera de tu
i envies missatges
esperant respostes
aquest cop …
el més immediates
i no arriben
i la tristor t’envaeix
i et fa plorar
i no saps perquè
però no ho pots parar…
son minuts
que és fan eterns
perquè te n’adones
de la importància
i l’estima
que realment els hi tens
De cop
el cor s’atura!
Mentre un altre flaix
entra disparat
en el teu cap
i torna l’emoció
de la tristor
quan penses en el fill
del teu amor
una setmana abans
marxava d’intercanvi
com els nois
que tornaven a casa
i tenien
una vida per davant
amb els seus
amics i familiars
i et fas creus
de la crueltat
de la situació
situació que no te nom
I el cor
es torna aturar!
Només de pensar
en tots els que van dir
ens veiem al tornar
i aquell bon viatge desitjat
va ser el darrer
el que les seves vides
es va emportar
Se’m trenca el cor
aquell cor
que no para d’aturar
I el seu destí
els ha marcat
ja no hi son
no han arribat
no els han rebut
no els veuran
ni sentiran mai més
ni veuran el sol sortir
possiblement
darrera d’aquelles muntanyes
que se’ls van empassar
I el cor
es vol revelar!
Viure el dia a dia
és el que em dona motius
per seguir endavant
i sobretot per estimar
la vida
en tots els seus instants
I ara si
més que mai
el cor vol seguir
amb força bategant!
El méu condol als familiars i amics de les víctimes

Deja un comentario