INESITA

ine-laura

Sembla que fos ahir
quan vas deixar de patir
quan ens vas deixar
i et volies quedar aquí
per gaudir de la vida
gaudir de la família
i dels teus fills

Sembla que fos ahir
quan vas partir
i a tots ens vas dir
que te’n portaves
molt amor
com l’amor
que ens vas deixar aquí
era tant l’amor
que el meu somriure
es el que m’omple
el rostre
quan recordo
tot el que vam compartir

Sembla que fos ahir
quan aquella nit freda
i aquell vent
et van fer volar
lluny d’aquí
i una pau vas deixar
amb un silenci infinit

Sembla que fos ahir
que ja no et tenim aquí
i tantes coses
es van quedar per dir
tantes Inés
que sempre m’empenadit
i es van quedar dins
però ser que amb les mirades
es transmetia
el que sentiem
i voliem transmitir

Sembla que fos ahir
quan tenies cura
de nosaltres
i ens ficaves al llit
amb un bona nit
recordes quants
‘bona nit’

Sembla que fos ahir
que com avui
escric un escrit
aquell era de comiat
un comiat no desitjat
però maleïdament esperat
una part de mi
marxaria amb tu
una part del meu cor
et volia acompanyar

Sembla que fos ahir
que dur
es viure sense tu
i caminar cap el futur

Sembla que fos ahir
que una lliçó ens vas donar
de lluita
d’amor
i molta complicitat…
i la teva bondat
és la que em vaig emportar
la que amb un somriure
cada matí quan em llevo
en fa recordar…

T’estimo i t’estimaré sempre Inesita 

Deja un comentario