Archivo de noviembre, 2014

No es país para negras

Posted in feelings, identitat, societat, vida with tags , on 26 noviembre, 2014 by carpediem2273

no es país para negras

Identitat
que és la identitat?
que t’identifica?
que et fa sentir
i creure
que tens orígens
que acceptes
i t’accepten?

Només vols
un lloc
on sentir-te be
com a casa
un lloc
sense ser observat
ni jutjat
per la resta

Societat cruel
que menysprea
els valors
i a les persones
per les seves creences
o aparences
i que crea fronteres
en el pitjor lloc que hi ha
en la ment
que és
on més ofenen

I ets d’un lloc
que et va donar
la benvinguda
però que et refusa
i provens d’un altre
d’on ets sents foranea
i no justifica
la teva llibertat futura

I aquesta contradicció
t’acompanya
i no et fa ressò
ets sents perduda
perquè
vols seguir sent tu
sense perdre les arrels
que et van veure créixer
sense amagar
el que el teu cor sent
i el teu esperit
cridant expressa

SÓC NEGRA!!!!

Discriminada
per un costat
maltractada per l’altre
els gabinets
se’t claven
quan sents bufetades
i no agrades a la resta
resta que no pensa
ni sent
només bar borreja
amb míssils que llença
si decideixes viure
per tu mateixa

I mentre
la travessia
es fa cruel
per la incertesa
el rebutjament
i perquè no saps
en quina direcció
et serà més fidel

I somies
en un món perfecte
on no hi caben les regles
quan aleshores et desperta
la realitat que t’espera

Felicitats “No es un país para negras” m’ha encantat
Una reflexió a la identitat i a la societat

TORTUGUES

Posted in emocions, vida with tags , , , , on 24 noviembre, 2014 by carpediem2273

tortugues

I la vida corre…
Corre !!!!
que arribes tard
et dius
cada matí al despertar
 
Ritmes
que ens imposem
i ens imposen
dia rere dia
maneres de ser
neguitoses
i vives
que deixen de costat
el gaudir del plaer
de compartir
i de sentir
el que fem
i el que ens agradaria
 
I el ritme
el portem dins
com les partícules
que viatgen pel cos
dins d’un infinit
paradís savi
que està
en el nostre endins
i que depèn
de factors
que ens fan volar
o passejar
a un pas dolç
dolç
com el son
d’un nadó dormit
 
I tothom te pressa
l’estrès
tot ho accelera
Corre!!!
que et quedes enrere
Ja saps
“Qui no corre vola “
o això deien…
 
Heretat
o imposat
anem accelerats
cadascú
més o menys
va a la carrera
carrera de fons
amb corbes
i línies rectes
curta o llarga
sense importar
la drecera
i el rellotge
el ritme porta
cronometrat
com el cor
que batega i batega
 
Com frenar
aquesta acceleració?
es pregunta
la medicina
des de la llunyania
investigant
e investigant
nit i dia
només es viu
amb aqueta fita
només amb això
ja serviria
per donar sentit
a la vida
a la cerca
de la veritat incerta
que ens desperta
 
Quan de sobte
l’inconscient
dóna la raó
i el conscient
ben alt crida
Ja la tenim!!!!
i un llum
fa claror

dins de la foscor
on s’hi vivia
s’ha trobat
la solució
les formules
s’han posat d’acord
amb d’hipòtesis
que les feia
estar intranquil·les
 
Ara només
cal aplicar-ho
com quan
quelcom nou fas
i no saps que et depararà
es vol arriscar
dóna igual
les conseqüències
que es trobaran
mentre s’arrisca
 
Perquè
“Quino arrisca
no pisca”
una veritat ben dita
 
I la vida està
plena de ritmes
i melodies
que es complementen
o es desvien
només cal esbrinar
si vols seguir-les
potser
aquesta serà
la hipòtesis
que definirà
el futur
de la teva vida
 
T’arrisques?

Dedicat a Tortugues «La desacceleració de les partícules»

Una obra genial que desperta…. molt ben feta!!!

INSTINT

Posted in confiança, cos, cultura, emocions, natura with tags , , , on 20 noviembre, 2014 by carpediem2273

instint

A vegades
ens movem
per instint
a vegades
la raó dirigeix
el que sentim
instint
del que sentim
sentit
del que percibim

I això perquè?
Doncs perquè si
ni ho sap
el nostre destí

I si això
ho fem més senzill
que senzill
es veure’ns endins
i que complicat
ens ho fem
pensant i pensant
si ens farà por
el que trobarem allà

I només cal escoltar
escoltar el cos
ens xiuxiua
ens crida
i no filem prim
no l’encertem
ni a la d’una
ni a la de deu mil

I ens preguntem
cada matí
i la raó?
la raó
està per alguna raó
que curiós
quin raonament
més precís
i que imprecís alhora
perquè deixa
el cos a fora
i les emocions tancades
en una gàbia
de ferro ben forgit
en un cos
que vol parlar
i ser escoltat
fins que
arribi la nit

Deixar fluir
en el moment precís
ens farà adonar
que era tot instint
surt sense saber
i ens fa connectar
i obrir els ulls
i els sentits
cap a un
paisatge nou
on t’hi voldries quedar
i gaudir
del plaer del desconegut
fins ara no vist

I les experiències
que hem après
des de molt petits
des de la panxa
de la mare
al costat del màlic
ens han anat creant
hem anat madurant
i ens han moldejat
no per les nostres mans
sinó pel nostre esperit
que ens dona senyals
fen que el cor salti
ben feliç

Però no de tot
s’apren
i ha quelcom
que surgeix
i apareix
sense cap explicació
que li trobem

I així
és l’instint
primitiu
que arriba
i se’n va
i quasi
no l’hem vist
però parem l’oïda
si que el sentim
ve de cop
com un vent poderós
i haurem
d’estar preparats
pel pugui passar
perquè aquest instint
no es tornarà a repetir
és únic
dins de l’infinit

Stop!
ja està aquí
parat
i pren atenció
fes-li un llegit
veuràs com
li treus l’entrefil
serà la clau
que transcriurà
el que el cos
i el cor
amb les emocions
et volen dir.

INESITA

Posted in amor, familia, feelings, mort with tags on 12 noviembre, 2014 by carpediem2273
ine-laura

Sembla que fos ahir
quan vas deixar de patir
quan ens vas deixar
i et volies quedar aquí
per gaudir de la vida
gaudir de la família
i dels teus fills

Sembla que fos ahir
quan vas partir
i a tots ens vas dir
que te’n portaves
molt amor
com l’amor
que ens vas deixar aquí
era tant l’amor
que el meu somriure
es el que m’omple
el rostre
quan recordo
tot el que vam compartir

Sembla que fos ahir
quan aquella nit freda
i aquell vent
et van fer volar
lluny d’aquí
i una pau vas deixar
amb un silenci infinit

Sembla que fos ahir
que ja no et tenim aquí
i tantes coses
es van quedar per dir
tantes Inés
que sempre m’empenadit
i es van quedar dins
però ser que amb les mirades
es transmetia
el que sentiem
i voliem transmitir

Sembla que fos ahir
quan tenies cura
de nosaltres
i ens ficaves al llit
amb un bona nit
recordes quants
‘bona nit’

Sembla que fos ahir
que com avui
escric un escrit
aquell era de comiat
un comiat no desitjat
però maleïdament esperat
una part de mi
marxaria amb tu
una part del meu cor
et volia acompanyar

Sembla que fos ahir
que dur
es viure sense tu
i caminar cap el futur

Sembla que fos ahir
que una lliçó ens vas donar
de lluita
d’amor
i molta complicitat…
i la teva bondat
és la que em vaig emportar
la que amb un somriure
cada matí quan em llevo
en fa recordar…

T’estimo i t’estimaré sempre Inesita 

Pluja d’estrelles

Posted in amor, feelings, mort, sentits, vida with tags on 5 noviembre, 2014 by carpediem2273

pluja estrelles

 

Mirant el cel estic, 
perquè 
una bona amiga 
m’ha dit 
que avui 
hi havia pluja d’estrelles
i mira-les elles
que un desig esperen
de nosaltres 
i de tota la resta
un desig d’amor
de bona sort
amb molta tendresa…

Mirant el cel estic
sé que allà hi ets
en una estrella
i m’esperes
i saps que espero
esta algun cop
amb tu
en una pluja d’estrelles…

Mirant el cel estic
desitjant 
el que no se 
que m’espera..