LA POLS
Una trucada
una mala noticia
vincles estrets
e intens…
i arriba la mort
de sobte
com un gerro
d’aigua freda
que inmòbil
i glaçat et deixa
on les emocions
desconegudes apareixen
com un martell
picant i picant
ben fort
i la vida continua
on la rutina
s’apropia de nou
no vols veure
ni sentir
el que passa
fora del teu cor
perquè es fa estrany
i no forma part
del teu món
Tot i res
com la pols.
I tenim dolor
del dolor
no sentit
que com un punxo
es clava
ben endins
i va calant
i calant
i t’oprimeix el pit
i fa del cor protegit
el cor indefens
que ha de fer front
aquestes situacions
de les que no ha après
ni se l’ha ensenyat.
I es clava
es clava el dolor
dolor callat
no compartit
el que es va podrint
i no ens deixa seguir
en les nostres vides
ens les nostres relacions.
Perque ens clava
i ens deixa quiets
davant la por.
I de cop vomites
i te n’adones
que el manifestar
el que sentim
ens farà lliures
i ens ajudarà a continuar
el nostre camí
on no sabem com
ni on
un destí ens portarà
un destí
que més sincer serà.
Per que d’això
es tracte
de viure
amb sinceritat.
Gràcies per l’obra
i l’interpretació a ARCADIA
i ha Flyhard

Deja un comentario