Cala «La Fosca»
amagatall preciós
de la nostra costa
encisadora
lliure i revel
com el teu paissatge
com el teu vent
la tramontana
com no!
la teva amiga fidel
que t’acompanya
i et revoluciona també.
I miro enllà
la calma
m’està embruixant
la cala
em fa esbrinar
em fa desconnectar
i les energies abraçar
la nostra terra
i la nostra mar.
I estirada
a la sorra estic
tanco els ulls
vull sentir
com s’apropen
les onades
com em volen tocar
volen jugar amb la sorra
i amb els dits
que es mouen
en el moment precís
vull deixar correr
i deixar-me portar
com les onades
i les corrents
que porten la mar
d’aquí cap allà.
I el sol
m’escalfa
fa presencia també
vol donar llum
i força
vol donar color
a la mar
amb els seus
blaus intens
i si un núvol
s’interpossa
cerca la clariana
més propera
per dir-nos
hola!
i seguir present.
El sol ja crema
això m’agrada
però una estona només
vull endinsar-me
i formar part de tu mar
mar brava
que m’has portat allà.
I primer un peu
i després
l’altre li segueix
una inèrcia em porta
però el fred de l’aigua
em reté també
he de ser valenta
i tirar-me de cap
així de fàcil és
no cal pensar-hi
ni seguir instruccions
només cal seguir l’instint
que és el millor professor.
I tanco els ulls
vull estirar-me
estirar-me boca a munt
amb els braços
ben oberts
vull abraçar-ho tot
no vull perdre’m res
i que em toqui el sol
i sentir la mar
i tanco els ulls
em deixo anar
pel teu ball
i només sento les onades
i la meva respiració
i somnric
em sento viva
com tu mar brava
que m’has portat
a aquesta meravellosa cala.
carpediem2273's Blog 