M’has atrapat
des del principi
m’has fet riure
amb la boca
ben oberta
i somnriure també
de manera tendre
i amb llàgrimes
als ulls
m’has fet contemplar
les injustícies
que hi ha
per tot arreu
i de tota mena
igual que d’emocions
on la vida està plena.
I existeixen
vincles inexplicables
connexions irrompibles
que fan superar
les pors
que et paralitzen
i et fan està inmovil
e indefens
davant una foscor
ben negra
perquè et dónen la mà
i et fan sentir protegit
i acompanyat
davant aquesta incertesa
i s’aprèn a estimar
i deixar-se estimar
sense medir
sense condicions
només confiant
i deixant-se portar
per quí la mà
ha deixat estesa.
Per un costat
un home
tetraplègic
empresonat
en el seu cos
i que depen
de tot i tothom.
Per un altre
un noi jove
amb un passat
desestructurat
orfa del seu propi destí
sense motivació
per lliutar
pel seu futur
conformista
i destructiu.
I vet aquí el destí
els fa trobar …
i el noi jove
descontrolat
te cura
del que seria
el seu amic
i no es pot bellugar
serà les seves mans i els peus
del home que vol viure
fora de sí
que curiòs i versemblant
perquè aquest camí
es farà
sense haver-se
escollit abans.
I el més bonic
és com connecten
un amb l’altre
amb una mirada
amb una rialla
i es necessiten
i es complementen
i la complicitat traspassa
el que el poder no podria
i potser encara
no ho saben
sembla curiós, oi?
perquè semblava
que aquesta necessitat
en un sentit només anava
i que equivocats estavem.
M’has atrapat
perquè
tot va més enllà
perquè hi ha
una gran amistat
que contar
i això
no entén de regles
ni de rols
rols? que és això?
I és que amistat
ets tan important
que un
no et pot deixar escapar
perquè ets un valor
sense preu
que et fa viure
i compartir
i sentir-te important.
A tots els meus amics
va dedicat!!!
carpediem2273's Blog 