Lluna plena al bosc
Es fosc
només les llums
del fanal
donen claror
i un silenci poderós
es trencat
pel tímid udol
d’un mussol.
Es fosc,
fa fred
i un abric
et dona caliu
et dona escalfor
i la situació
et transporta
al rècord
de quan eres petit
i t’explicaven un conte
a la vora
de la llar de foc,
però aquest cop
estàs sol.
Es fosc,
i t’apropes al bosc
on la natura et crida
i l’eco et fa ressò,
t’espera
amb els braços
ben oberts,
és casa teva
però
és molt diferent
perquè
no te quatre parets,
és lliure
sense que
l’oprimeixi res
i vol compartir
amb tu
vol que
gaudeixis d’ell
i deixis
de pensar en res
per aprecià
la vida
que t’ofereix
des de
les seves entranyes
des del més profund
i més intens.
Es fosc
i el vent
et porta la frescor,
l’olor intensa
de les flors
i la gespa
que trepitges
et vol retenir
perquè vol que de llit
la facis servir,
i al final
de tant insistir
et deixes caure
vols notar
la fresca humitat
la que et fa
tocar la realitat.
Es fosc
però la lluna
des de
ben amunt
amb la seva
vareta màgica
il·lumina
la sereno de la nit,
que t’ha portat fins aquí
on l’ànima
volia passar la nit
i sota el paraigües
de les estrelles,
un paraigües gegant
et sentiràs protegit
i jugaràs a imaginar
amb les formes
de les xarxes
que allà dalt hi han
i que es mostren
sense cap intimitat,
i voldràs cercar
la gent estimada
que potser viu
i passeja per allà
i de tant en tant
intentaràs caçar
la estrella fugaç
que et portarà
el desig
tant desitjat.
Es fosc
i ja no et sents sol.
carpediem2273's Blog 
Deja un comentario