Confiança
Et necessito,
et trobo a faltar,
necessito l’empenta
la dosis diària
que em faci
seguir endavant
que em faci
retrobar-te
i anar amb tu
de la mà.
confiança on estàs?
El valor
em defalleix
em fa pensar
si t’he perdut,
si estàs jugant
als amagats,
o has fugit
i has marxat.
Ai!!
quin mal de cap!!!
I el judici apareix,
no defalleix,
aquest si,
si que es presenta
com si res,
no li calen
les claus del cor
ni de la ment,
fa presencia
e insisteix,
perquè
se l’escolti
com mai més.
I el dubte
li segueix,
ja no hi creus
amb tu,
ja no hi creus
amb res,
la seguretat
amb la confiança
ha fugit també.
I una senyal
et fa adonar
que tot està
dins teu,
i una veu amiga
t’ho recorda
i és portaveu,
i la teva ànima
es posa en marxa
et fa reaccionar,
és la que et pot donar
un cop de mà
a retrobar-te
amb la confiança
que és
la que et fa sentir
i et fa volar.
El judici final
serà l’únic
que existirà
perquè
ja no dubtaràs
ni et culparàs
i els pulmons
podran respirar
i el cor
podrà bategar
de forma espontània
sense pensar
gaudint de cada moment,
de cada estat,
i quan vegis
al llop venir,
a la ment
només li caldrà
ordenar
aquests maleïts
pensaments
marxar.
I tanco els ulls
et veig,
ja et reconec
sempre has estat,
ja no ets
cap barrera
per seguir endavant,
estàs al meu costat
i m’estàs donant la mà,
només cal veure
creure
i amb tu disfrutar.

Deja un comentario