carpediem2273's Blog

Vaig caminant

vora la mar

i camino

i no sé on els peus

em portaran

i camino

i miro més enllà

cap l’horitzó

on s’acaba tot

i no saps que hi ha,

els peus

es deixen mullar

i entre els dits

la sorra si vol ficar,

és curiosa

i vol jugar,

mentrestant

la brisa m’acaricia

em fa somriure,

recordar

e imaginar.

I tanco

ells ulls

deixa’n me anar

pel so de l’aigua

amb el seu va i ve,

per la seva melodia pacífica

que em relaxa també

i tanco els ulls

caminant sense rumb

vull sentir

sense veure,

és un joc nou

però molt comú,

que emocionant

tot junt,

vull ser sorra

vull jugar

i deixar-me portar

per la natura

que em desafiarà,

i passejo

sense veure

però si sentir,

i aquesta

és la prioritat

del meu desig.

M’he despistat,

sento que estic

en un altre lloc

en un altre temps

abduïda

en els meus pensaments,

o potser ara

si que sóc conscient

del que m’envolta

sense estrès.

De cop

quelcom em toca

i em fa parar,

no es la sorra

es un altre cosa

que serà?

i torno a dubtar…

toco l’objecte desconegut

i jugo a esbrinar?

o obro els ulls

i m’assabento tot just?

la curiositat

em fa picar

la impaciència

em fa veure

el que he pescat,

una ampolla

és el que m’ha tocat!!!

i l’intento agafar

però esta molla

i em rellisca

entre les mans,

em recorda a la sorra

que vol jugar.

Després

d’uns quants intents

l’ aconsegueixo atrapar,

no va sola

l’acompanya una nota

que emocionant,

i pregunto a l’horitzó,

potser ell te la solució

que fa aquí?

qué diu dins?

i a qui va dirigit?

de qui serà?

d’on vindrà?

i no paro de somiar,

és tot tan intrigant…

I no sé que fer,

potser és un secret

o potser el destí

ha tingut un caprici

i la  portat aquí

fins trobar-se amb mi.

I son moltes incògnites

sobre el missatge

que portarà dins…

Serà d’amor?

Serà un desesperat crit?

I la sorpresa

em sorprèn

és lletra de nen petit

posa l’adreça

l’edat,

un telèfon

i un desig,

que un cop

arribés al destí

fos retornada

a l’origen

d’on va partir.

Els ulls

com a mussols

es queden impressionats

al veure

que be de molt lluny,

que ha nedat molts anys,

i penso

que haurà passat d’ençà.

I se’m presenta

un repte,

trenco la meva timidesa

i realitzo la petició feta

o continuo

vora la mar

fent-me la distreta

com si no fos a cosa feta.

Però ara sí,

la vida

en fa prendre consciència

perquè ha arribat fins a mi,

i això no és consicidència

i aposto per reptar

i repto la timidesa

aquella que m’ha paralitzat

des de la infantesa

i un cop a casa

respiro fons,

això pot ser molt bo,

i tremolo tota jo

i amb el meu anglès

no perfecte truco,  

aquest cop no dubto

i parlo amb l’emissor

de la nota emesa,

una nota

amb molta intenció,

amb molta tendresa,

té la veu molt dolça

que m’atrau

i em te presa

no vull parar d’escoltar-la

em te conquistada 

des de l’inici

de la conversa

i la meva curiositat

torna a florir

i només 

vull deixar-me anar,

vull sentir

i deixar-me portar

per la melodia

de la seva veu

que va i be

com la mar.