El vol a la llibertat
El record
és molt present,
sembla
que no ha passat
el temps
quan recordo
com volava pel cel.
Mai un regal
tant desitjat
i no esperat
em va fer
tanta il·lusió,
em va fer
saltar el cor,
de fet saltava
tota jo.
Un repte
m’esperava,
una vivència
que segur
sempre recordaria
com ara
compartint-la
amb tots vosaltres.
Són d’aquestes coses
que et marquen,
que sempre recorres
a elles,
a la seva memòria
quan defalleixes,
perquè et fan somriure
i fan que trobis
sentit per a viure
i seguir lluitant.
Tres intents van haver
que van anul·lar
el gran esdeveniment,
primer el vent,
segon el mal temps,
i el tercer intent
cap trucada
ens va fer enrere
era a Àger – Lleida
ben lluny de casa,
i aquell cop si,
vam continuar
fins arribar al destí,
un lloc meravellós
un lloc on
les àguiles volaven
fins tocar el sol,
un lloc on
si respiraves a fons
connectaves amb tot,
connectaves amb la natura
i sobretot connectaves
amb el teu cor,
un lloc on
t’hi voldries perdre
de debò,
no hi ha explicació,
només un somriure
ho diu tot.
I si,
ens va acompanyar
la bona sort,
un temps esplèndid
ens esperava
amb els braços oberts
i els núvols
ben enlairats
ens delitaven
amb imatges i balls
inimaginables,
ens esperaven
i observaven des de dalt,
com un espectador
a una actuació.
Ja s’acostava l’hora
primer vaig conèixer
l’expert,
el que em guiaria
per tots aquells indrets,
després rialles
i converses fins
arribar al punt
de partida,
la família acompanyava
dalt del cim
i l’altre part
avall de la vall.
Un nus
al estómac
va aparèixer,
un nus
que es va desfer
en posar els peus
on no hi havia res,
una sensació estranya
i coneguda a l’hora,
caminar per l’aire,
caminar per un somni
que ja s’havia somiat.
I es que…
ja era l’hora,
l’hora de volar,
l’hora de gaudir
dels sentits,
de sentir el plaer
de ser com un ocell,
de tenir a prop
el sol i el cel,
de poder tocar
el cotó fluix del núvol
i entrenúvols
poder acariciar
el penya-segat,
de veure sota
els meus peus
el paradís
de la nostra terra
la que ens
ha vist créixer.
Flaixos inesborrables
en venent a la ment
em fan esclatar el cor
de vivències
i de records
fent que somrigui
com llavors.
Era un moment
tant anhelat,
tant desitjat,
tant disfrutat,
estava volant
i la meva família
i ma germana
allí a baix
veient com dibuixava
el símbol
de la llibertat.
Va ser màgic!!!
Inés em vas poder veure!!!
T’estimaré sempre
carpediem2273's Blog 
Deja un comentario