moll <> mmmooolll
Moviment de contracció
i expansió,
d’absorció i expulsió
que el nostre estat i cos
experimenta
i es que la forma
i material fan
que ens puguem
estirar o arronsar
davant de l’altre.
En tot moment
en tot instant
som molls
on ens arriben
i surten
situacions emocionals,
i els acollim,
els rebem
gaudint-los
volem retenir-los
quan son bons
o tancant-nos
en el nostre Interior
i protegir-nos
si ens fan por
o ens creant dolor.
Emocions
que viatgen
a través de l’aire,
vestits de paraules,
enlluernats com a focus
per mirades
i fent-nos sentir
caliu o fred
amb el tacte
de les accions
i les paraules.
I bum arriben
i si queden
poc o molt.
I contínuament
inputs d’emocions
de signe positiu o negatiu
enfrontats o acollits
arriben com les gotes
o raijos d’aigua
que cauent d’una aixeta
mal tancada
Cloc …
Cloc…
I el primer pas
es assimilar
com quan
xoca una pilota
a una xarxa de tenis,
o un llit t’atrapa el cos.
I arriben
i et descol·loques,
et sorprens,
o vols fugir
no oblidem
que cada circumstància
va guiada
per un verb d’acció.
I sembles
una esponja
i respirés
i se t’accelera
el cor
i veus
o no hi veus,
i el temps
d’assimilació
pot ser curt o llarg.
Com el joc
de tenis o ping pong,
pares el cop
i el tornes.
I l’impàs
és important
i comptes fins a deu
i l’impuls espontani
et donen l’empenta
per reaccionar.
I ara
toca revelar-nos!!!!
Toca el segon moviment,
el 50% restant,
ens emocionem,
ens emprenyem,
ens preocupem,
ens alegrem…
i la resposta
surt tímida o amb força
des de dins del ventre.
Tan important
es rebre
com donar,
encaixar
com replicar,
i el context
ben fet
no es negociat.
I al finalitzar
tornem a l’estat inicial
i ens relaxem.
I així
segon a segon
dia a dia,
juguem
la nostra partida,
la vida.

Deja un comentario