LA CURSA
Sona el despertador
em llevo aviat,
ahir vaig fer bondat
el dia següent
havia de matinar.
La ment,
comença a badallar…
comença a carburar…
però costa pensar..
i vinga
5 minuts més
i vinga
que be
que al llit s’està.
De cop
un impuls
ens impulsa
a incorporar,
el cos
i la ment
ja han despertat
ara els hi toca
bellugar,
una dutxeta
ben fresqueta
i llest
i a punt
tot estarà.
I esmorzem
quelcom lleuger
per fer el camí
més plumer
i ens posem
en marxa amb
un bon calçat
ben prim mirat,
anem
molt esportius,
e informals
però ben preparats,
i encara que
no sigui l’objectiu
potser…
qui sap
també podrem lligar.
Un punt de partida
ens espera
una sortida
ens anima a començar
“123”
Preparats, llestos i ja !
I ens posem
a proba,
ens mesurem
i ens adonem
de quina capacitat,
intensitat
i resistència tenim.
Tots a l’hora
comencem,
la mateixa
travessia
el mateix
recorregut,
i veus mares
i fills …
jovent
i gent gran…
parelles
i amics …
animals
i humans …
i la festa acompanya
a la cursa
amb el ritme
dels tambors
que fan no pensar
en el cansansi
ni el dolor
que provoca l’esforç.
I mires
davant teu
I mires
darrera teu,
una catifa
s’estén al voltant,
i es mou,
sembla una serp
millor,
sembla una manada…
i te vida
perquè
cada part de ella,
cada fil conductor
que la forma
va lliure
i a l’hora coordinat,
tothom plegat
es mobilitza
i el cos
es referma
i la ment també
perquè
l’esport uneix
l’esport es sa
per fora
i per dins.
I ja s’acosta
la fita,
la meta
es veu propera
l’objectiu de tenir cura
del cos
i la ment resulta
perquè
ens sentim
millors
i l’esperit
ho crida a crits.
Ara ja toca
descansar
el despertador
que ens
ha fet llevar
esta apagat
i el llit
que ens volia retenir
ens espera
amb els braços
ben oberts.
Anem a dormir
ben contents
per la feina feta.

Deja un comentario