COS & EMOCIONS
No som
conscients
del nostre cos,
del cos…
que ens mou,
ni del motor…
el nostre cor
que li donem gas
al despertar
i ens fa aixecar.
I vinga,
accelerem i accelerem
quan ja esmorzem…
i ràpid,
que s’ha de fer allò
i ràpid
que s’ha de fer
després lo altre…
i vinga
un planning
que complir…
i posar un vist
al que ja fem
i corre…
que arribem tard!!!
Perquè
es clar,
arribem tard
a la classe…
arribem tard
a la feina…
arribem tard
a un compromís…
i correm per agafar
el metro…
Però,
mai parem
a pensar…
si en dos minuts
passa un altre!!!!
a la merda
el planning !!!
quin estres
només de pensar!!!
I encara
que no arribem tard,
tot va marcat…
per un rellotge imposat,
i es que vivim
estressats
amb obligacions
externes e internes
i vivim
sense gaudir
del plaer
de cada instant…
de cada mirada…
de cada sabor…
de cada paraula…
perquè sentim
i no escoltem
perquè la vista
mira més enllà
sense mirar
el que té al davant…
i és que
el cap no para,
no para…
de donar voltes,
i les revolucions
del nostre cor
pugen i pugen
i fan que …
que ens accelerem.
I quan menys
t’ho esperes…
o no ens enganyem…
si esperat….
arriba el moment oportú,
perquè,
és el que et dediques a tu,
sense estrès,
i es que l’estrès
l’imposes tu,
el demès
pot ser demès,
però depèn…
depèn de tu,
res més.
I aquest,
si,
és el teu moment
et relaxes…
ets més receptiu
i aleshores
disfrutes més…
et deixes anar
que guay!!!
Cos,
que et tenim
i no et sabem
valorar…
i hi han moments
que fan que gaudim
de tu,
sabem que existeixes
i tot el demés és igual.
I recordo
molt present
el moment reservat
per a tu,
i obrim els ulls,
s’obren els sentits
i prens consciencia
del teu cos
prens consciencia
de lo important
que és respirar,
i respires…
i t’anadones.
El teu cos connecta
amb l’emoció
perquè l’emoció,
forma part del sentir
del cos,
que si sent,
i l’emoció passeja
pel teu interior,
i passa pel cap…
on es racionalitza
i es verbalitza,
i passa pel cor…
on més la sents
perquè la sents teva,
i després
arriba a l’estómac
on no hi ha més
que digerir-la
agradi o no…
i així tot el temps,
i entre i surt…
i et deixes anar.
Les emocions
existeixen sempre,
existeix com…
quan la mar xoca
contra les roques…
com quan l’energia
del sol
et relaxa
i et fa somriure.
Emocions
humanes
o no…
que et fan plorar…
que et fan somriure…
que et fan pensar…
en definitiva,
et fan connectar
amb el cos
i es que
les emocions
són així…
son úniques…
universals
i les quals
sense el cos
no les poden interpretar.
carpediem2273's Blog 
Deja un comentario