Mai,
t’has parat
a pensar
si li donen al món
un temps
de caducitat.
Mai,
t’has parat
a pensar
com reaccionar
davant
d’aquest fet
tant transcendental,
i que fer
i desfer
els dies darrers
en el teu mon etern.
Carpe Diem
és el meu lema
Carpe Diem
és el propòsit a fer
i per ordre
de prioritats
o no
potser el desordre
es millor,
però faria el que
ara per ara
fos imprescindible fer.
Primer
i més important
dir-li a la gent
que estimo
que l’estimo
l’amor
és el més important
i seria el primer
que faria
perque el cor
se m’omplis
de vida.
Segon
viure el màxim
cada moment,
i que els
sentits
em despertessin
tots els plaers,
però es clar
sense estrès,
si no es pot
fer tot
no passa res.
Tercer,
el meu nombre
preferit
fer esports de riscs
que mai m’he
atrevit a fer,
posar-me al límit
i ser valenta
volar
i deixar-me anar
des de ben amunt
on quasi toques
el sol,
nedar i passejar
amb els peixos
sentir i tocar
tot el miracle
que te la mar,
llençar-me
d’un penya-segat
i caure just
en el basal,
hi han tants…
que viure
davant el desconegut
em faria levitar.
Quart,
Ai quart
quina enveja
al tercer fas,
com no viatjar
i conèixer
el món
que m’ha vist criar
i com una esponja
absorbir i gaudir
d’altres cultures
tant impressionants
empatitzar
i aprendre d’elles
i viure
com fan,
és l’objectiu primordial
i el més important
saber viure
sense
perdre cap il.lusio
amb ben poc
perquè
per viure
no és necessari tot.
Cinquè,
retenir les vivències
de lo visitat
a la meva ment
i al meu cor
com flaixos
de fotografies
que els meus ulls
han permès
que traspassessin
fins dins meu
veient el negatiu
de la fotografia
que és molt positiu
perquè
transmet emocions
i colors.
Sisè,
practicar dir NO
més sovint,
i fer-ho
sense compassió
sense tenir por
dient el que
faci falta
a qui faci falta
el que no m’agrada
i el que em fa mal
sense sentir
sentiment de culpabilitat.
Setè,
interpretar i sentir
en un teatre
el paper
del personatge
que faci
traslladar-me
i ser un altre
tant …
que un sisè
sentit,
em fes
plorar d’emoció
a l’acabar la funció.
Vuitè,
és el numero
tombat de l’infinit
i d’infinit
no hi ha res,
però si per …
onze dies
pogués demanar
demanaria la felicitat,
ser feliç
tot aquest temps
seria potser
dels deu desitjos,
el més demanat
per mi
i per la societat.
Novè
ser mare,
formar una família
quelcom inexplicable
que vull experimentar
i que seria la guinda
a tots als desitjos
somiats,
hi ha poc temps
onze dies
són pocs
per viure-ho
però qui sap,
potser el temps
es pot parar
potser a la lluna
es podrà logrà
perquè
ningú ha dit res
del que pot
passar després.
Desè,
poder compartir
tot això
i més si pogués
amb els essers estimats
sigui a la terra
o al cel.
Gràcies per avisar-me David,
aquesta pregunta m’ha fet inspirar.
El meus blogs que anomeno pel premi Liebster Award son:
http://thesylviasbox.wordpress.com/
carpediem2273's Blog 