La pèrdua
Un punxo
et punxa el pit
i no et deixa respirar,
i apareix el dolor,
es profund…
intens…
molt agut…
i tan extrem
que vols
que acabi aviat…
i no acaba,
i es clava,
cada cop més endins
arribant a l’ànima
i el cor plora …
plora sang
per la ferida
que no te mida.
Un buit
s’apoderà de tu…
i ho negues tot,
i al cap et
venen les frases…
«ja no et tornaré
a veure…”
«ja no sentiré
la teva veu…”
«ja no oloraré
la teva olor…”
«ni riuré amb tu …»
«ni t’agafaré
de la mà…”
«ni la meva mirada
es perdrà
en el teus ulls…”
I tot et recorda…
cada lloc,
cada instant,
i penses
al arribar a casa
“esta de viatge…
ara tornarà, segur»
i penses
que sentiràs el timbre
i la porta com s’obre
i notaràs
el seu caminar…
i de cop
escoltaràs
la seva veu
com diu …
Lauri ..!!!
hola carinyete!!!
I el cos
es revela,
i el cor també
perquè
tot és desconegut
i aquest buit
és un silenci inmens,
i crides….
i l’eco cada cop
es més gran
i ressona al teu cap
i sents de lluny
el rècord
que no vols
oblidar
encara que neguis
que es solament
un record.
I passen els dies,
dies i dies …
que es fan llargs,
són immortals,
i t’enfades…
i odies…
i la ràbia et menja
per dins …
és incomprensible
i res te resposta,
si,
només una…
la que no vols,
ni voldries.
Ja no hi ets!!!
I penses
en el temps perdut
i et culpes
per no haver
estimat més,
pel que no vas dir
en aquell moment
i no trobes solució
ja no la hi ha…
no hi ha màquina
del temps
per tornar enrere.
Es fa fosc
la tristesa arriba…
uffff com arriba,
i no la pots controlar…
perquè la ànima plora,
de forma punyent,
i les emocions
no entren amb raó
ni el cor
que es va fent petit
perquè …
ja no es feliç,
li manques tu…
li manca
la teva vida
la teva intensitat
i es va tancant
poc a poc.
El dolor
tan profund
va minvant
però apareix
de tant en tant,
perquè
som humans
i de cop
un abraçada
arriba en el moment
oportú,
i et medica …
et fa vomitar…
i vomites dolor.
I la vida
va passant
i et fa veure
que encara
que sigui injust
has d’acceptar
però
poses una condició
la de no oblidar
perquè no s’oblida
al ésser estimat,
perquè
aquell buit
sempre estarà ple
de l’essència
i l’esperit
del que ha marxat
i saps
que ja no tornarà.
I mires al cel….
Ine et trobo molt a faltar!!!!!
carpediem2273's Blog 
Deja un comentario