PERQUÈ?
Una nena,
una mirada,
amb il·lusions,
amb ganes de viure,
et veig
i en fas somriure…
perquè?
perque no hi ha res
més innocent
que la teva innocència.
Vols jugar…
vols sentir…
vols viure…
De cop
una maleïda
enfermetat…
et canvia,
ja no rius…
ja no jugues…
i els teus ulls
perden vida…
la teva vida
que el teu cor
contrariament
lluita per viure.
«Maleït càncer»
Que injust
mai estem preparats
per la despedida
i no naixem ensenyats
ni a conviure amb ella,
amb la mort
perquè?
El que és normal
és està be!!!
i viure!!!
«Maleït càncer»
Que com em va dir
una amiga
«El càncer
et posa un mirall
davant teu
i et diu
que ets mortal»
Quina veritat
més certa
que fa
que se’t esquerdi
el cor
davant d’ella.
I recordo
el día a l’hospital…
quan es van trobar
la nena
i ma germana
i com es van entendre
amb mirades
quina complicitat
tan dura i tan maca
estaven
les dues malaltes
però aquella connexió
ho va traspassar tot…
Mort,
has tornat a apareixer…
te’n vas endur
al meu pare
a la meva germana
i ara
a la filla
de la meva amiga
una nena
que començava
a viure,
i li quedava
tota per endavant,
per jugar…
per sentir…
i per viure.
Lluitem per arradicar
per acabar
amb aquesta
maleïda plaga.
«Maleït càncer»
Que injust ets.
Perquè?
El meu gran pèsam a la familia

1 abril, 2014 a 13:20
Hola Laura, sóc Charlotte, amiga de la Sonia, la meva filla anava amb la Irene al Poveda. Ens he vist a la misa per la Elsa. No sé sim ´has reconegut, tampoc era dia per saludar-nos.
Era donant de llet materna per la Elsa.
Només dir-te que m´ha fet molta il.lusió llegir aquest poema sobre ella.
Una abraçada.
Me gustaMe gusta
1 abril, 2014 a 13:29
Es tan injusta la seva mort …. ufff
Allà on estigui estarà ajudant família
Es una estrella en el cel i el seu àngel
Petons
Me gustaMe gusta