Motxilla de vivències
Les experiències
són vivències
viscudes
les duem
a sobre…
estan
dins…
dins
de la nostra
motxilla
la nostra
motxilla preferida…
la indispensable…
la obligada…
la que
ens fa falta
i que portem
en el camí
en el dia
a dia
i recorrem
a ella
per
agafar-les
o be
per poder
llençar-les
perquè
les experiències
son nostres
només
nostres
i son bones
i dolentes.
Si decidim
guardar-les
les podem
anar
triant
a mesura
que les
necessitem
amb pinces…
a grapats…
és igual
són recursos
útils
o
són l’excusa
perfecte
per tornar
a elles
i quedar-se
en el record.
Vivències
que a cops
ens donen
caliu
com un abric
teixit amb plomes
molt confortable…
al tacte
molt agradable…
tant…
que fan…
que un somriure
ens il·lumini
la cara.
Però a cops
semblen
estaques
que es claven
o llimes
que rasquen
i poden
arribar
a fer sang…
depèn
de la postura
que prenem
la postura
que ens
identifica
en la nostre
manera
de fer via.
I aquesta
motxilla
es mesura
amb
lo viscut
pot ser
gran o petita
pot pesar
molt o poc
però
es mesura
amb els
ulls
que la miren.
Males
experiències
que
van calant
i fent
un foradet
al nostre
cor
colador
de emocions
i
les bones?
ai …
benvingudes
elles!!!
que cicatritzen
les ferides
i fan
que
el nostre cor
es torni
fort
i bategi
amb més
i
més força.
I de cop
entren
en un bar
una parella
de joves
no es coneixen
però
com no…
cadascú dur
la seva
motxilla
i per les
seves cares
sembla
que pesen
i no
els hi fan
veure
mes enllà…
només la
curiositat
i la
desconfiança.
I comencem
a triar
cadascú
el que més
els defensa
perquè
no poden
mostrar
la seva
tendresa
i en el
fons
el que volen
ser estimats
i no
s’atreveixen.
L’historial
de les seves
d’experiències
es molt
llarg…
tant
que els
pesa…
i els pesa…
I es torna
una lluita
de poder
del poder…
de no
mostrar-se
insegurs
i de fardar
de la seguretat
que els manca
amb les
males vivències.
I un parla
i l’altre calla
i un calla
i l’altre parla.
De cop
un silenci
fa
que es
mirin
i aquesta
mirada
és infranquejable
s’atrauen
i nerviosos
busquen
i remouen
dins
la seva motxilla
desesperats
volen mostrar
quelcom bo
viscut
i a la fi
ho troben
i van llimant
llimant
la desconfiança
i s’arrisquen
llençant
la motxilla
que tant
els pesa
per viure
viure…
amb companyia.
carpediem2273's Blog 
Deja un comentario