NOMÉS UN ANUNCI
Obrim el diari
obrim el mòbil
obrim la tele
i ens entren
inputs
inputs…
i el cervell
va a mil
per hora
i no para
de processar…
no para
de prendre
apunts
i encara
que et
sembli
que
no para
atenció
entren…
tenen
la porta
oberta.
Tot tipus
d’informació
ens
envaeixen
tot tipus
d’anuncis.
Anuncis
disfressats
de marques
d’empreses
de prestigis
de competències
de poder…
Recordeu
l’anunci
de la
“Nocilla”
o
si si!!
el de
“Vamos
a la cama
que hay
que
descansar
para que
mañana
podamos
madrugar.»
Sintonies,
missatges
imatges…
que fan
rumiar
riure
necessitar…
que viuen
i creixen
amb nosaltres
des de
petits.
Inputs
que fan
que piquis
i piques…
qui
no te una
llauna
de Coca-cola
amb el
seu nom?
Quines
són
les fórmules
secretes
que fan
que
ho vulguis
que fan
l’anunci
sigui
interessant
atractiu
seductor
i perdis
un temps
de la teva
vida,
en observar-lo.
Inputs
que
és troben
i ben enllaçats
formen
el guió
guanyador!
el que
tothom
anirà a
veure
el teatre
i a més
l’omplirà.
Quines
estratègies
es plantegen
i s’amaguen
darrera
d’un anunci?
I es que
són
equacions,
i la incògnita
és coneguda
estudiada
discutida
i també
manipulada
que
se’ns destapa
davant
nostre
a totes hores.
Estudis
ben defensats
que
poden imaginar
crear
i manifestar-se,
i és
l’amor
i l’odi
de la creació
i la publicitat
que una
sense l’altre
no son res
encara
que molts
cops
productor
i venedor
tenen
punts
enfrontats
amb altres
objectius.
I fem de
conillets
d’indies
perquè ens
agrada..
per passar
el temps…
per necessitat
per obligació
però sobretot
perquè
la nostra
opinió
es molt
important
te molt poder
perquè
nosaltres
mateixos
demanem
i consumim
i la interpretació
de les nostres
necessitats
fan que
el peix
es
mossegui
la cua
és un bescanvi.
“Només un
Anunci”
es una reunió
d’estudi
de mercat
que inclou
diferents
personatges
de la vida
real
que opinen
sobre
la publicitat
d’un anunci.
I darrera,
un mirall
opac
que els
vigila
i reflexa
els seus
estats,
i és l’excusa
perfecte
perquè dona
joc a
mostrar
i demostrar-se
un mateix
com en
un aparador…
Perquè
darrera
de l’espectacle
s’amaga
la pregunta
bàsica
que se’ns
presenta
se’ns
qüestiona
a totes hores.
M’agrada
o no m’agrada?
i aquesta
qüestió
ens pot
fer
canviar
d’opinió
o enfortir-la.
I
tot ben
decorat
guanya
tot ben
maquillat
es veu
d’un altre
color,
però
en el fons
si rasques
una mica
trobes
un mar
de sentiments
d’emocions
que es poden
o no controlar…
Perquè
el poder
no és pot
utilitzar
en les
les relacions
humanes
vers a nosaltres
és
«políticament
incorrecte»
però
vers a un mateix
la decisió
no es discutible.
«Felicitats per la
interpretació i per la
la feina feta de la Companyia Guanyadora»
carpediem2273's Blog 
Deja un comentario