Sssss silenci ssss
Quin xivarri
quina festa
quin soroll
s’apropa
l’hora
tothom
ja marxa i
de cop
bummmm!!!
es tanca
la porta
de cop
un silenci
m’abdueix
s’apodera
de l’espai
i t’hi trobes
dins
com
en una
bombolla
de sabó
de cop…
i el soroll mut
corre més
que la llum.
Hi ha algú?
Eo!!
Penses…
desitges…
però saps
que estàs sol
i aquest
silenci
es conegut
és familiar.
Silenci de la
soledat
que pesa
i entristeix
quan
vols companyia
la peça clau
del puzle
que falta
la peça
del puzle
que fa
acabar
la feina
i sentir-te
feliç
i sentir-te
satisfet
complet…
i en el fons
vols
que es
trenqui
el silenci
i vols
escoltar…
Si… estic aquí!!!
però no…
no se’ns
res
i vols escoltar
bona nit,
com quan
ma germana
gran
de petita
anava
a dormir
i no podia
agafar
el son
tenia por…
no dormia
fins que tota
la família
com un ritual
dèiem…
Bona nit!
Bona nit!
Silenci
ojalà
et pogués
analitzar
i amb
unes pinces
interpretar…
Ets el
meu àpat
la meva
prova
diària
m’agradaràs
o no?
I volem
saber perquè
apareixes
perquè
sabem quina
cara tens
perquè
et coneixem
i no ets
tan diferent
no ets
desconegut
i les conductes
no verbals
formen
part de tu
i de nosaltres
i ets
un buit ple
ple de missatges
que parlen
i parlen…
quina
paradoxa no?
I penso
amb
un bon amic
i el silenci
m’acompanya
i en fa concentrar
i recordar
les experiències
viscudes
i connecto
amb aquesta
xarxa
de sensacions
que fa que
en vinguin
a la ment
detalls
i el silenci
es com
un postra
que se’t posa
davant
un plat
que vols
saborejar
i no saps
com et
sorprendrà
i em poso
alegra
i trista
el silenci
m’ho permet.
Perquè
el silenci
També
te cares
fosques
ocultes
i en va
mostrar
una de les
seves pitjors
quan
un disgust
un mal entès
em va fer
separar
del meu amic
i durant
un temps
allí estaves
silenci
i com un
ganivet
tallaves
l’aire que
s’hi respirava…
silenci
cruel
que vas fer
que sortís
la part
lletja
de nosaltres…
ufff quina
sensació
tan incòmode
i tan amarga
i com un
gerro aigua
freda
inexplicable
vas esquerdà
la relació
i no sabíem
com
enganxar-la
silenci
quina paraula
tan maca
que
pots arribar
a fer tan mal.
Collons!!!
I canvio
el xip
perquè
el silenci
em fa escriure
m’ho permet
i una pluja
d’idees
i experiències
em fan
pensar
en mes coses
maques
positives
creatives
silencis
benvinguts…
de reflexió…
com
el silenci
de pensar
en el
retrobament
que no
arribava
perquè
cadascun
esperava
una paraula
de l’altre
dins del
nostre dol
i aquest
silenci
impacient
ens feia
trontollar
perquè
esperàvem
una paraula
i no arriba
només
arribava
el silenci
i l’ansietat
s’ha apoderava
de nosaltres
però el
temps en
silenci
ens va ajudar
a relaxar-nos
perquè
tot arriba.
I com
si estigués
somiant
desperta
els dits
no paren
d’escriure
perquè
en la soledat
connecto
amb mi mateixa
quina sensació
més xula!!
és la connexió
amb l’anima
es la independència
un silenci
pur
sense
interferències
que ens
fa levitar
sense por
de caure.
Silenci
que fas
que
ens impliquem
que t’observem…
no us
ha passat
mai
que estàs
disfrutant
de quelcom
tan especial
i un silenci
us acaricia
la cara
es el teu
silenci
i es que
dues
atmosferes
poden
conviure
juntes
com quan
gaudeixes
d’un
espectacle
maco
que t’agrada
i somrius
en el teu
propi
silenci.
I es que
silenci
ets
com el
vent
que arribes
de cop
com una
tempesta
o caus
amb la brisa
com una
ploma
ballant
i ballant.
Hi han
tants
de silencis
en les nostres
vides
en el dia
a dia
l’imposat
que fa
que no
ens puguem
expressar
i com una
mordassa
aterradora
ens tapa
la boca
i aquest
silenci
si que
s’ha
d’interrompre…
el de
la tristor…
el de
cabreig….
el de
la por…
el de
preocupació…
el de
la alegria…
el que
quan veus
un nen
dormint
en silenci
et fa somriure
i quan
prens
el sol
fa que
et relaxis
i desconnectis
i com una
esponja
vulguis
xuclar
tot lo bo
que et
regala.
Silencis
de sensacions
explorar-les
i viatjar
amb elles
és una
assignatura
pendent
de la qual
no es neix
ensenyat
i s’ha
d’apreciar
interpretar
perquè
no sempre
s’ha de
parlar…
acomodem-nos
en el
silenci
i aprenem
inspirem-lo.
Així
que
ens hem
de deixar
portar
per la música
sense melodia
i gaudir
d’ella.
Es tanca
la porta
bummm!!!
i el
silenci
em fa
descansar
el silenci
de la nit
il·luminada.
per la lluna.
carpediem2273's Blog 
Deja un comentario