Archivo de marzo, 2014

EDUCACIÓ

Posted in colors, experiències, feelings, moralitat, sentits, societat with tags , , , , on 30 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

D’educació

s’aprèn,

d’educació

s’ensenya

i es que

des del ventre

de la mare

aprenem

i molts inputs

entren i entren

per qualsevol

via i camí,

acaricies…

música…

i sensacions..

ens xiuxiuejant

i ens donen

la benvinguda,

una vida

ens espera,

una vida

que comença

a forjar-nos…

a descobrir

i descobrir-nos.

 

I primer,

plorem al néixer

i diem:

 

“Estic aquí”

 

i ordenats

pel nostre

caparró

amb un instint

sobrehumà

s’obren

els pulmons

s’obre el cor,

i amb els ulls

ben oberts

veiem ombres

i després

formes i mides

de tots colors.

 

I el temps

està calculat,

va agafat

de nostra mà

de la nostra vida

del nostre destí

perquè

cada instant

té un perquè?

 

I ara

toca això

i demà allò

i ara tinc gana …

i després

tinc son…

i l’olor i la veu

de la nostra mare

ens guia,

ens sentim protegits

i estimats.

 

 

I un dia

caminem

a quatre grapes

i després

ens aixequem…

li posem valor,

no sabem

que és la por

perquè

no te forma

ni color,

tot forma

part del joc.

 

I comença

aquí tot,

es comença

a modelar

el nostre cap

el nostre cos

i el nostre cor.

 

I et preguntes

perquè?

i preguntes

a casa

i a l’escola

perquè?

mil cops

i enraones

i et fan raonar

perquè?

dons perquè

ja formes

part del món…

del teu món,

del seu present

i del seu futur.

 

I aprens

i creixes

personalment

i professionalment

perquè

no només

aprens que

2 i 2 son 4

sinó

aprens també

que hi han valors

perquè la vida

no va acompanyada

d’un llibre fet,

el llibre

l’escrius tu.

 

I els valors

t’ensenyen

que no tothom

es igual

ni tothom

neix ensenyat

i aprens

a compartir,

a conviure

i a lluitar

pels teus ideals.

 

 

Però,

de cop veus

que aquella llum

que et guiava

i et donava

respostes

s’està apagant,

ara…

res hi val

la política

i la cobdícia

dels humans

vers els diners

ens volen

ignorants,

el compartir

ja no val

i es igual

si som iguals…

han esborrat

la memòria,

la pissarra

i no recorden

que van

ser petits,

que els seus

pares

els van educar,

ni recorden

que l’escola

els va motivar

els va fer

pensar…

 

Volem

fer valorar

el que ens fa

ser grans

el que ens fa

saber viure

escollir …

i lluitar.

 

Volem

una educació

digna per a tothom.

Leave a comment »

La pèrdua

Posted in ansietat, dolor, feelings, mort, tristesa on 26 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Un punxo

et punxa el pit

i no et deixa respirar,

i apareix el dolor,

es profund…

intens…

molt agut…

i tan extrem

que vols

que acabi aviat…

i no acaba,

i es clava,

cada cop més endins

arribant a l’ànima

i el cor plora …

plora sang

per la ferida

que no te mida.

 

 

Un buit

s’apoderà de tu…

i ho negues tot,

i al cap et

venen les frases…

 

«ja no et tornaré

a veure…”

 

«ja no sentiré

la teva veu…”

 

«ja no oloraré

la teva olor…”

 

«ni riuré amb tu …»

 

«ni t’agafaré

de la mà…”

 

«ni la meva mirada

es perdrà

en el teus ulls…”

 

I tot et recorda…

cada lloc,

cada instant,

i penses

al arribar a casa

“esta de viatge…

ara tornarà, segur»

i penses

que sentiràs el timbre

i la porta com s’obre

i notaràs

el seu caminar…

i de cop

escoltaràs

la seva veu

com diu …

 

Lauri ..!!!

hola carinyete!!!

 

I el cos

es revela,

i el cor també

perquè

tot és desconegut

i aquest buit

és un silenci inmens,

i crides….

i l’eco cada cop

es més gran

i ressona al teu cap

i sents de lluny

el rècord

que no vols

oblidar

encara que neguis

que es solament

un record.

 

I passen els dies,

dies i dies …

que es fan llargs,

són immortals,

i t’enfades…

i odies…

i la ràbia et menja

per dins …

és incomprensible

i res te resposta,

si,

només una…

la que no vols,

ni voldries.

 

Ja no hi ets!!!

 

I penses

en el temps perdut

i et culpes

per no haver

estimat més,

pel que no vas dir

en aquell moment

i no trobes solució

ja no la hi ha…

no hi ha màquina

del temps

per tornar enrere.

 

Es fa fosc

la tristesa arriba…

uffff com arriba,

i no la pots controlar…

perquè la ànima plora,

de forma punyent,

i les emocions

no entren amb raó

ni el cor

que es va fent petit

perquè …

ja no es feliç,

li manques tu…

li manca

la teva vida

la teva intensitat

i es va tancant

poc a poc.

 

El dolor

tan profund

va minvant

però apareix

de tant en tant,

perquè

som humans

i de cop

un abraçada

arriba en el moment

oportú,

i et medica …

et fa vomitar…

i vomites dolor.

 

I la vida

va passant

i et fa veure

que encara

que sigui injust

has d’acceptar

però

poses una condició

la de no oblidar

perquè no s’oblida

al ésser estimat,

perquè

aquell buit

sempre estarà ple

de l’essència

i l’esperit

del que ha marxat

i saps

que ja no tornarà.

 

I mires al cel….

Ine et trobo molt a faltar!!!!!

 

Leave a comment »

PERQUÈ?

Posted in dolor, mort, tristesa on 25 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Una nena,

una mirada,

amb il·lusions,

amb ganes de viure,

et veig

i en fas  somriure…

perquè?

perque no hi ha res

més innocent

que la teva innocència.

 

Vols jugar…

vols sentir…

vols viure…

 

De cop

una maleïda

enfermetat…

et canvia,

ja no rius…

ja no jugues…

i els teus ulls

perden vida…

la teva vida

que el teu cor

contrariament

lluita per viure.

 

«Maleït càncer»

 

Que injust

mai estem preparats

per la despedida

i no naixem ensenyats

ni a conviure amb ella,

amb la mort

perquè?

 

El que és normal

és està be!!!

i viure!!!

 

«Maleït càncer»

 

Que com em va dir

una amiga

«El càncer

et posa un mirall

davant teu

i et diu

que ets mortal»

 

Quina veritat

més certa

que fa

que se’t esquerdi

el cor

davant d’ella.

 

I recordo

el día a l’hospital…

quan es van trobar

la nena

i ma germana

i com es van entendre

amb mirades

quina complicitat

tan dura i tan maca

estaven

les dues  malaltes

però aquella connexió

ho va traspassar  tot…

 

Mort,

has tornat a apareixer…

te’n vas endur

al meu pare

a la meva germana

i ara

a la filla

de la meva amiga

una nena

que començava

a viure,

i li quedava

tota per endavant,

per jugar…

per sentir…

i per viure.

 

Lluitem per arradicar

per  acabar

amb aquesta

maleïda plaga.

 

«Maleït càncer»

Que injust ets.

 

Perquè?

 

El meu gran pèsam a la familia

2 Comments »

Primavera

Posted in colors, feelings, natura on 20 marzo, 2014 by carpediem2273 

Arriba el bon temps
arriba amb força,
llum i color ens envolta

Rajos de sol 
traspassen
els gruixuts vidres
traspassen 
els grisos dies
com si fossin invisibles

I l’hivern
se’n torna a casa
deixant pas
a la primavera il·lusionada
que arriba tota ella
de bona matinada a l’alba

Primavera 
plena de llum
color i benestar
e intensa frescor
que fas que vulguem 
passejar en mig d'un prat
de liles 
què maques son!

Primavera matinera!!!
que ens dones
el bon dia
amb l'alegria 
del cant dels  ocells.

I volen papallones,
i també volen les de l’amor
perquè hi han flors
i roses vermelles de passió.

I se’t
carreguen les piles
les ganes de fer i fer...
com si haguessis pres 
un complex.

I es revoluciona tot,
el caràcter…
l’al·lèrgia …
les hormones…
i fins hi tot la sang
que bombeja el cor...
i que dir de les calors
que et treuen la roba
i et despullen poc a poc
com l'amant el seu tresor.

I nades en la mar brava
plena de contrastos
ja que es un torrent per fora
amb calma a l'interior...
i com un peix
entre ancores somrius
perquè ets sents lliure
lliure de debò.

Primavera
el teu encant ens mou
ens sentim actius i forts
i la passió corre...
corre molt.

Es tard
Arriba el capvespre
amb rajos de llum
quin goig.

Iné sempre seràs el meu somriure ❤️

Leave a comment »

RELACIONS

Posted in amistat, amor, feelings, relacions, tristesa on 19 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Les relacions

fàcils no son

ni són pures

ni són simples

tampoc…

i es que

necessites

un manual

d’instruccions

el teu instint

el teu  cor

i la raó

quin paper

fa en tot

això?

dons la raó

es troba

al final

del manual

si…si

és l’apèndix

dels errors

que

de tant

en tant

cal consultar.

 

Relacions…

diàlegs

que s’escolten

a dos

i que monòlegs

no són,

perquè

son converses

fluides

sòlides

i espesses

a cops.

 

I es que

les relacions

poden crear

vincles

molt macos

i molt forts

però

en ocasions

vincles

que s’anul·len

i cauen

en la monotonia

cauen

en els retrets

i fan

que depenguis

d’ells

i t’adones

que això

no es bo

perque

el nus

d’aquesta

corda

tiba molt.

 

I això

t’ofega

et fa

perdre

la visió,

i perds

de vista

el món

als amics

la diversió

i fins i tot

el sentir-se

be

estan sol.

 

I la llibertat

et fa

un crit

i et despertes

i fa

que vegis

aquella

part de tu,

aquella

part

que creies

morta

inexistent

aparegui viva

davant

dels teus ulls.

 

I res

te un preu

i talles

aquella unió

talles aquell nus

que et

feia esta

pendent…

perquè creies

que era amor

i pel contrari

et feia

estar pressa

pels barrots

de la seguretat

insegura.

 

Només

has de saltar

i fer el pas

per volar

cap a la

llibertat

amb o sense

companyia.

Leave a comment »

GUITARRA MEVA

Posted in feelings on 16 marzo, 2014 by carpediem2273

 Imagen

La lluna

m’ha portat

al concert…

m’ha portat

al record…

i l’ha

il·luminat

de ple

amb el 

compàs 

de la teva 

melodia

i el teu sol.

 

 

Un flaix

m’ha portat

a quan era 

petita 

i gaudia

del meu avi

quan tocava

el violí..

i el saxo…

aquells nadals

amb familia

i la melancolia

m’ha fet

viatjar

en el temps

i que

els ulls brillessin

com llavors…

 

De cop

la llum

del teatre

es torna

intima

ballarins

musics

crean

una atmosfera

càlida

que junt

amb

la música

forma

una energia

de complicitats

que mou

l’ànima

i el cos

perquè

es contagiosa

perquè

et porta

el record.

 

 

I destaques

tu guitarra 

meva

sempre

tan nostra

tan propera…

que acaricies

el nostre cor

i fas 

que l’emoció

parli

a través 

de tu

del teu so

i les

cordes

sintonitzin

amb el vent

la teva alegria

i el teu plor.

 

 

Guitarra

que et

deixes

tocar

i colpejar

amb coratge

amb passió

i ets terra

mar 

i foc

i fas

que ens

moments

íntims

confessem

a tu

la nostra

pena

la nostra

il·lusió.

 

 

I és 

tant 

especial

aquesta 

unió

que el cos

t’abraça

i som 

tot un

com quan

fem l’amor…

o com

quan vivim

cap endins

i  expressem

el nostre dolor.

 

 

I tanco 

els ulls

i sento 

la teva veu

guitarra

la sento 

molt aprop.

 

 

Record Paco de Lucía

1 Comment »

Cedeix el pas

Posted in amistat, feelings on 14 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Quina senyal

més  acurada

però com

identificar

si ve

el vehicle

que pot

provocar

que tinguis

un accident

que

et pugui

portar

a la cuneta,

o donar

voltes

de campana.

 

I és

que

a vegades

el cotxe

et pot

enlluernar

i fer

no veure

per on vas

i obligar

seguir-lo

a cegues

perquè

t’il·lumina

el camí.

 

A vegades

el cotxe

no

el veus

venir…

porta

les llums

apagades

i s’apropa

molt

a poc a poc

i com un

encantador

de serps

et va

seduint

i t’hi

deixes portar…

 

Falsos amics

els interessos

els mouen

interessos

amagats

de somriures

de confidències

de secrets

parlats

en veu alta…

de conveniències…

de lo que

és políticament

correcte…

i et decepcionen

perquè confies

perquè

mai veus malicia

perquè

interpreten

molt be

el seu paper

i sabent

com fer-te

ser diferent

i t’hi deixes…

i fa mal

perquè

et sents manipulat

traicionat.

 

Aleshores

de cop

veus

com ve

algú

es veu

de lluny

amb claredat

és igual

si ve

motoritzat

i tens

la senyal

al davant

però

no cal

tenir precaució

perquè

es posa

al carril

del costat

i et deixa

sortir…

i a trossos

del trajecte

vas

al seu costat.

 

Coneguts

gent de pas

gent que

comparteixen

aficions

obligacions…

i t’estan

fent companyia

en bons

i no tants

bons moments

et fan

no sentir sol

però tot

queda aquí.

 

I així

trobes

gent

pel camí

gent

de pas

gent

que va

i ve

al teu

costat.

 

Amics,

els

verdaders

els que

si compten

perquè

els comptes

amb els

dits

d’una mà

i t’hi poden

sobrar

però dona

igual

perquè

no importa

la quantitat

sinó

la qualitat

i et sents

estimat

i estimes

de forma

incondicional.

 

Però

com tot

els bons

amics

son diferents

no estan

pastats

amb el

mateix motllo

amb el mateix

patró

i et sorprenen

i això mola

mola molt.

 

Amics

verdaders

que en tot

moment

estan

encara que

no estiguin

al teu costat

agafant-te

de la mà

és igual

la distancia

que hi ha

perquè

els sents

a prop

hi ha

una química

tan especial

quan riuen

i ploren

amb tu…

amb o

en

silenci…

que no

es pot

explicar

i

saben

portar-te

saben

escoltar-te

i deixar-te

fer

sense

reclamar-te

res

sense

xantajar-te

i el millor

aconsellant-te

t’agradi

o no.

 

Però

no tot

es perfecte

i això

és lo important

i les

discussions

a cops

són imprescindibles

per saber-los

valorar

i s’ha de saber

perdonar.

 

I els

bons amics

poden estar

temps

o ser temporals

dona igual

perquè

el significat

va més enllà.

 

I s’han

cuidar…

regar…

parlar…

escoltar…

disfrutar

i compartir

amb ells

i d’ells

i el tira

i arronsa

és el dia

a dia

hi ha d’estar

perquè

no coneixen

l’egoisme

i no són

indiferents.

 

I ens

arrisquem

ens podem

o no equivocar

i com tot

un s’ha

d’obrir

a l’amor

s’ha

d’obrir

a l’amistat

només cal

mirar-se

als ulls

i arriscar-se,

perquè

aquest

és un llenguatge

únic

i universal

que no cal

interpretar.

 

Mirem-nos

als ulls.

2 Comments »

Motxilla de vivències

Posted in experiències, feelings, felicitat, tristesa, viatges on 13 marzo, 2014 by carpediem2273

mochila

Les experiències

són vivències

viscudes

les duem

a sobre…

estan

dins…

dins

de la nostra

motxilla

la nostra

motxilla preferida…

la indispensable…

la obligada…

la que

ens fa falta

i que portem

en el camí

en el dia

a dia

i recorrem

a ella

per

agafar-les

o be

per poder

llençar-les

perquè

les experiències

son nostres

només

nostres

i son bones

i dolentes.

 

Si decidim

guardar-les

les podem

anar

triant

a mesura

que les

necessitem

amb pinces…

a grapats…

és igual

són recursos

útils

o

són l’excusa

perfecte

per tornar

a elles

i quedar-se

en el record.

 

Vivències

que a cops

ens donen

caliu

com un abric

teixit  amb plomes

molt confortable…

al tacte

molt agradable…

tant…

que fan…

que un somriure

ens  il·lumini

la cara.

 

Però a cops

semblen

estaques

que es claven

o llimes

que rasquen

i poden

arribar

a fer sang…

depèn

de la postura

que prenem

la postura

que ens

identifica

en la nostre

manera

de fer via.

 

I aquesta

motxilla

es mesura

amb

lo viscut

pot ser

gran o petita

pot pesar

molt o poc

però

es mesura

amb els

ulls

que la miren.

 

Males

experiències

que

van calant

i fent

un foradet

al nostre

cor

colador

de emocions

i

les bones?

ai …

benvingudes

elles!!!

que cicatritzen

les ferides

i fan

que

el nostre cor

es  torni

fort

i bategi

amb més

i

més força.

 

I de cop

entren

en un bar

una parella

de joves

no es coneixen

però

com no…

cadascú dur

la seva

motxilla

i per les

seves cares

sembla

que pesen

i no

els hi fan

veure

mes enllà…

només la

curiositat

i la

desconfiança.

 

I comencem

a triar

cadascú

el que més

els defensa

perquè

no poden

mostrar

la seva

tendresa

i en el

fons

el que volen

ser estimats

i no

s’atreveixen.

 

L’historial

de les seves

d’experiències

es molt

llarg…

tant

que els

pesa…

i els pesa…

 

I es torna

una lluita

de poder

del poder…

de no

mostrar-se

insegurs

i de fardar

de la seguretat

que els manca

amb les

males vivències.

 

I un parla

i l’altre calla

i un calla

i l’altre parla.

 

De cop

un silenci

fa

que es

mirin

i aquesta

mirada

és infranquejable

s’atrauen

i nerviosos

busquen

i remouen

dins

la seva motxilla

desesperats

volen mostrar

quelcom bo

viscut

i a la fi

ho troben

i van llimant

llimant

la desconfiança

i s’arrisquen

llençant

la motxilla

que tant

els pesa

per viure

viure…

amb companyia.

Leave a comment »

Consciència/Inconsciència – Bona & mala consciència

Posted in feelings, felicitat, moralitat, tristesa on 12 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Tenir consciència…
ser conscient…
prendre consciencia.

Estar inconscient…
ser un inconscient…
no prendre consciencia.

La consciència
la inconsciència
es poden
o no executar
amb un acte
i estan lligades
a les actituds
que prenem davant
davant
la gent
davant
una situació
davant
la vida.

Quan diem
que una persona
és conscient
és que està
físicament be
i sap el
que es fa
i el que
es diu
aquest domina…
el classificariem,
i quan
es diu
que és inconscient
tot lo contrari
que no raona
i no sap
el que vol
aquest
és una bala
perduda
es diria….
i també
es classificaria.

Dues vessants
totalment
diferents
unes controlades
altres descontrolades.

Quan prenem
consciencia
trepitgem
de peus a terra
quan prenem
consciencia
acceptem
situacions
que es presenten
encara
que no sabríem
com enfrontar-les
som
conscients
«valga la
rebundancia»
de la
seva existència.

Ser inconscient
és no conèixer
els fets
evitar-los
amagar-los
en aquest
inconscient
que molts
cops serveix
de bot salvavides
i es necessita
i es suplica
o simplement
es gaudeix
d’ell.

Però estiguis
conscient
o no,
prenguis
consciencia
o no,
existirà
la consciencia
bona
i la consciencia
dolenta.

Pensaments
que arriben
a la consciencia
pensaments
que estan
destinats
a ser escollits
i que van
de dos en dos
com els donuts
o com
el comandament
de la televisió
però aquest
cop amb
només
dos botons…
dos opcions…
quina serà
la correcte?
quina serà
la més temptadora?

Mala consciencia
que transformes
la informació
la trasgiverses
i fas veure
la realitat
amb altres
ulls
o amb els
ulls de la
teva pròpia
ambició
i insatisfacció
i com
els miralls
d’una atracció
deformes
la realitat
la deformes
a mida
al teu gust.

Mala consciencia
que fas
que surti
la part
agressiva
desconfiada
sense compassió
i ens fas
caure
al precipici
del egoisme
i entrar
en un laberint
sense sortida
i que saps
que no trobaràs.

Bona consciencia
que fas
que tot
sigui exemplar
encara que
no et vingui
de gust
perquè la
mala consciència
t’ho diu
i et fa
dubtar…
però saps
que et quedaràs
tranquil
amb la
consciència
«tranquil.la»
perquè faràs
el correcte
sent altruista
i constructiu
veient
la part
positiva a tot.

Lluita de
consciencies…
pols entre
dues forces
conscients…
i
dubtes
enfrontats
que crean
inseguretat.

I acabes
escrivint
en un paper
i fas una
«T»
no de números
de sentiments
i poses
en un costat
lo bo
i en l’altre
lo dolent
els pros
i contres
el que et
convé
i el
que no
et convé
i fas
que aquesta
dualitat
ens ajudi
a créixer.

I es com
si tinguessis
un àngel
a un costat
i un diable
a l’altre
o estar
amb un
peu al cel
i amb
un peu
a l’infern

I des de
que naixem
tenim
aquesta
lluita
interna
perquè ens
ensenyen
des de ben
petits
el és bo
i el que
és dolent
i sents
la veu
en off
que et
xuixeua
a totes
hores
i som crèduls
e incrèduls
cerebrals
o manats pel
cor
i veiem
la nostra
vida passar
la nostra
pel•lícula
conscients
o no
d’ella.

Leave a comment »

11 – M

Posted in ansietat, dolor, familia, feelings, societat, tristesa, viatges on 11 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Recordo el dia,

l’hora,

el moment,

era tal dia

com avui

fa deu anys

estava treballant

i estaven explicant

l’acudit del dia

i de cop una noticia

ens va fer canviar

la cara …

el somriure

i les rialles

es van aturar

i van baixar

el cap.

Tres paraules

en van venir a la ment…

«No pot ser»

«No pot ser»

No podia creure

el que havia escoltat…

s’havia de comprovar

la no acceptació

a una notícia

tan dantesca

i tan cruel

és la primera

arma de defensa.

Per desgracia

ho era…

era cert

i un silenci aniquelador

el silenci de la mort

cruel…

es va apoderar

de tots,

de l’espai

feia fred…

Quin horror

quina pena

un punyal

es va clavar

al cor

un cor

que li faltava

l’aler

la il·lusió.

Es esgarrifador

intentar pensar

en els moments

tan durs

que deurien

estar passant

perquè

el dia se’ls hi

va fer la nit

la foscor

de la por

de l’ansietat

van ser el  xoc

brutal

que va xocar

contra ells

i  amb la mort

s’hi van topar

de cara

la van veure

de prop

i el qui va

tenir més sort

va patir més dolor

amb seqüeles

que marquen

i marquen…

La ment tampoc

tenia reacció

ni podia entendre

res…

mai estàs preparat

per noticies així

i una una successió

de sentiments apareixen

una darrera l’altre

en cadena

dolentes emocions

demanaven pas

volien entrar

en el teu cap

en el teu cor

i en la teva ànima.

Ràbia continguda

que va trobar

una brutal expressió

com una explosió

i els ulls ple d’odi

cap a tot

i sobre tot.

Seguit

la impotència

va ser el següent

plat a tastar

el cercar els perquès

que mai es respondrien

però sobretot

la impotència de no

poder estar allí

i ajudar com fos.

La llàgrima del dolor

i la tristesa

una llàgrima no associada

a res personal

va lliscar

per la meva cara …

no podia parar

no podia parar…

Només

des de la llunyania

amb la fe

tenia l’esperança

de que el comptador

de morts

no anés augmentant.

Vaig mirar al cel

no podia

parar de pensar

amb gent

que ja podria

estar allà.

I pensar

com els de terra

estarien lluitant

per viure

per salvar

per poder veure

la llum

sense saber

que s’anaven a trobar

L’instint

de supervivència

era lo important

l’instint d’ajudar

era el que sortia

sense parar

i sense parar

el que  feia falta

Fa 10 anys

Madrid va callar

fa 10 anys

un terrorífic atemptat

va truncar una societat

va matar il·lusions

projectes

vides compartides…

que anaven a treballar

anaven al cole a estudiar

i escoltaven música…

llegien un llibre…

parlaven entre elles…

o somiaven desperts

del que farien aquell dia

o simplement

miraven pel vidre

com passava la seva vida

el seu camí

aquell trajecte

el que no va acabar

o va tenir un final.

És increïble

després de tant dolor

de tanta desolació

com el poder…

la gent sense sentiments

amb sang freda

utilitzessin això d’excusa

i entressin en una lluita

mediàtica

una pugna de poder.

És increïble

que la mateixa gent

que va portar

aquesta desgracia

gent extremista

sense cor

sense sentiments

com marionetes

seguint una fe

una política

podessin arribar

aquest extrem

el extrem

de menysprear

la vida.

Quina fe

és aquesta?

que fa

que es matin

i matin la gent.

Gent

que utilitza

aquest terrible accident

per vendre imatges

desgranadores

i morboses

i això si

que els hi val

com els vots.

Imatges

que com un ganivet

van fent la ferida

més grossa.

I sento vergonya

perquè en moments

i circumstancies així

hem d’estar units!!!

no compte un mateix,

compte la pinya!!!

La mort

es quelcom desconegut

que et deixa  buit

per dins

que et mostra

la duresa

de la vida

una veritat que costa

molt d’enfrontar

tant injusta

perquè la mort

marxita l’anima.

«En memòria

dels desapareguts

i al costat de les famílies

i dels que van sobreviure.»

Musica: Vangelis – Main Theme of «Missing»

Leave a comment »

Equilibri

Posted in feelings, sentits on 10 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Nervis
al estomac
esperant
quelcom
desconegut
que
em posarà
a prova
però sobretot
em farà
plaure
i deixar-me
anar.

Arriba
l’hora
de gaudir
del meu
regal…

“El curs
de conducció
de derrapatge”
m’espera !!!

I com
un nena
petita
que espera
impacient
el seu
caramel
i desitja
tastar-lo
espero…
i com una
bona alumna
agafo notes
mentals
de la
classe teòrica
del que
“NO”
s’ha de fer
però sobretot
del que
“SI”
s’ha de
practicar
i com
fer-ho…
després
«123»
comença
l’acció
comença
lo bo
hi han
nervis
però són bons.

Anem-hi!!

I el cotxe
em porta
i el guio
i aprenc
a
controlar…
dominar…
dirigir…
i corregir…
perquè
fa el
que li dic
però
hi ha cops
que sembla
que tingui
vida pròpia.

Perquè
no es tot
una recta
i el
comportament
de la
màquina
no és
perfecte
i pot
sorprendre
en situacions
inesperades.

I allà
estic
aprenent
a poder
dominar
una
trajectòria
incontrolable
apurant
el llindar
de la
corba
i girant
contra corrent
el volant
el que
em porta
pel camí
correcte.

De cop
un professional
demostra
com la
les regles
es poden
transgredir
i arribar
al límit…
i et deixes
portar
i gaudir
amb confiança.

Exprimir
aquesta
experiència
deixant
que
l’adrenalina
s’apoderés
de mi
i
fes bombejar
acceleradament
el meu cor
em fa
sortir
del cotxe
amb
un somriure!!!

És el que
compte!!!!

Prendre
riscos
saber
controlar
una situació
quan es
torça
és
l’equilibri
i quan es
presenten
experiències
d’aquest
tipus
el risc
s’ha de
prendre
i s’ha de
aprendre
a confiar
i deixar-se
portar.

Tot és
extrapolable
a la vida.

Viu-la !!!
Arrisca’t !!!
i busca
l’equilibri !!!

Leave a comment »

NOMÉS UN ANUNCI

Posted in addiccions, colors, feelings, moralitat, musica, sentits, societat on 8 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Obrim el diari

obrim el mòbil

obrim la tele

i ens entren

inputs

inputs…

i el cervell

va a mil

per hora

i no para

de processar…

no para

de prendre

apunts

i encara

que et

sembli

que

no para

atenció

entren…

tenen

la porta

oberta.

 

 

Tot tipus

d’informació

ens

envaeixen

tot tipus

d’anuncis.

 

 

Anuncis

disfressats

de marques

d’empreses

de prestigis

de competències

de poder…

Recordeu

l’anunci

de la

“Nocilla”

o

si si!!

el de

“Vamos

a la cama

que hay

que

descansar

para que

mañana

podamos

madrugar.»

 

 

Sintonies,

missatges

imatges…

que fan

rumiar

riure

necessitar…

que viuen

i creixen

amb nosaltres

des de

petits.

Inputs

que fan

que piquis

i piques…

qui

no te una

llauna

de Coca-cola

amb el

seu nom?

 

 

Quines

són

les fórmules

secretes

que fan

que

ho vulguis

que fan

l’anunci

sigui

interessant

atractiu

seductor

i  perdis

un temps

de la teva

vida,

en observar-lo.

 

 

Inputs

que

és troben

i ben enllaçats

formen

el guió

guanyador!

el que

tothom

anirà a

veure

el teatre

i a més

l’omplirà.

 

 

Quines

estratègies

es plantegen

i s’amaguen

darrera

d’un anunci?

 

 

I es que

són

equacions,

i la incògnita

és  coneguda

estudiada

discutida

i també

manipulada

que

se’ns destapa

davant

nostre

a totes hores.

 

 

Estudis

ben defensats

que

poden imaginar

crear

i manifestar-se,

i és

l’amor

i l’odi

de la creació

i la publicitat

que una

sense l’altre

no son res

encara

que molts

cops

productor

i venedor

tenen

punts

enfrontats

amb altres

objectius.

 

 

I fem de

conillets

d’indies

perquè ens

agrada..

per passar

el temps…

per necessitat

per obligació

però sobretot

perquè

la  nostra

opinió

es molt

important

te molt poder

perquè

nosaltres

mateixos

demanem

i consumim

i la interpretació

de les nostres

necessitats

fan que

el peix

es

mossegui

la cua

és un bescanvi.

 

 

“Només un

Anunci”

es una reunió

d’estudi

de mercat

que inclou

diferents

personatges

de la vida

real

que opinen

sobre

la publicitat

d’un anunci.

 

 

I darrera,

un mirall

opac

que els

vigila

i reflexa

els seus

estats,

i és l’excusa

perfecte

perquè dona

joc a

mostrar

i demostrar-se

un mateix

com en

un aparador…

 

 

Perquè

darrera

de l’espectacle

s’amaga

la pregunta

bàsica

que se’ns

presenta

se’ns

qüestiona

a totes hores.

 

 

M’agrada

o no m’agrada?

 

 

i aquesta

qüestió

ens pot

fer

canviar

d’opinió

o enfortir-la.

 

 

I

tot ben

decorat

guanya

tot ben

maquillat

es veu

d’un altre

color,

però

en el fons

si rasques

una mica

trobes

un mar

de sentiments

d’emocions

que es poden

o no controlar…

 

 

Perquè

el poder

no és pot

utilitzar

en les

les relacions

humanes

vers a nosaltres

és

«políticament

incorrecte»

però

vers a un mateix

la decisió

no es discutible.

 

 

«Felicitats per la

interpretació i per la

la feina feta de la Companyia Guanyadora»

Leave a comment »

Sssss silenci ssss

Posted in feelings on 5 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Quin xivarri

quina festa

quin soroll

s’apropa

l’hora

tothom

ja
marxa
i

de cop

bummmm!!!

es tanca

la porta

de cop

un silenci

m’abdueix

s’apodera

de l’espai

i t’hi trobes

dins

com

en una

bombolla

de sabó

de cop…

i el soroll
 mut

corre més

que la llum.

Hi ha algú?

Eo!!

Penses…

desitges…

però saps

que estàs sol

i aquest

silenci

es conegut

és familiar.

Silenci de la

soledat

que pesa

i entristeix

quan

vols companyia

la peça clau

del puzle

que falta

la peça

del puzle

que fa

acabar

la feina

i sentir-te

feliç

i sentir-te

satisfet

complet…

i en el fons

vols

que es

trenqui

el silenci

i vols

escoltar…

Si… estic aquí!!!

però
 no…

no se’ns

res

i vols escoltar

bona nit,

com quan

ma germana

gran

de petita

anava

a dormir

i no podia

agafar

el son

tenia por…

no dormia

fins que tota

la família

com un ritual

dèiem…

Bona nit!

Bona nit!

Silenci

ojalà

et pogués

analitzar

i amb

unes pinces

interpretar…

Ets 
el

meu àpat

la meva

prova

diària

m’agradaràs

o no?

I volem

saber perquè

apareixes

perquè

sabem quina

cara tens

perquè

et coneixem

i no ets

tan diferent

no ets

desconegut

i les conductes

no verbals

formen

part de tu

i de nosaltres

i ets

un buit
 ple

ple de missatges

que parlen

i  parlen…

quina

paradoxa no?

I penso

amb

un bon amic

i el silenci

m’acompanya

i en fa concentrar

i recordar

les experiències

viscudes

i connecto

amb aquesta

xarxa

de sensacions

que fa que

en vinguin

a la ment

detalls

i el silenci

es com

un postra

que se’t posa

davant

un plat

que vols

saborejar

i no saps

com et

sorprendrà

i
 em poso

alegra

i trista

el silenci

m’ho permet.

Perquè

el silenci

També

te cares

fosques

ocultes

i en va

mostrar

una de les

seves pitjors

quan

un disgust

un mal entès

em va fer

separar

del meu amic

i durant

un temps

allí estaves

silenci

i com un

ganivet

tallaves

l’aire que

s’hi respirava…

silenci

cruel

que vas fer

que sortís

la part

lletja

de nosaltres…

ufff quina

sensació

tan incòmode

i tan amarga

i com un

gerro aigua

freda

inexplicable

vas esquerdà

la relació

i no sabíem

com

enganxar-la

silenci

quina paraula

tan maca

que

pots arribar

a fer tan mal.

Collons!!!

I canvio

el xip

perquè

el silenci

em fa escriure

m’ho permet

i una pluja

d’idees

i experiències

em fan

pensar

en mes coses

maques

positives

creatives

silencis

benvinguts…

de reflexió…

com

el silenci

de pensar

en el

retrobament

que no

arribava

perquè

cadascun

esperava

una paraula

de l’altre

dins del

nostre dol

i aquest

silenci

impacient

ens feia

trontollar

perquè

esperàvem

una paraula

i no arriba

només

arribava

el silenci

i l’ansietat

s’ha apoderava

de nosaltres

però el

temps en

silenci

ens va ajudar

a relaxar-nos

perquè

tot arriba.

I com

si estigués

somiant

desperta

els dits

no paren

d’escriure

perquè

en la soledat

connecto

amb mi mateixa

quina
 sensació

més xula!!

és la connexió

amb l’anima

es la independència

un silenci

pur

sense

interferències

que ens

fa levitar

sense por

de caure.

Silenci 

que fas


que

ens impliquem

que t’observem…

no us

ha passat

mai

que estàs

disfrutant

de quelcom

tan especial

i un silenci

us acaricia

la cara

es el teu

silenci

i es que

dues

atmosferes

poden

conviure

juntes

com quan

gaudeixes

d’un

espectacle

maco

que t’agrada

i somrius

en el teu

propi

silenci.

I es que

silenci

ets

com el

vent

que arribes

de cop

com una

tempesta

o caus

amb la brisa

com una

ploma

ballant

i ballant.

Hi han

tants

de silencis

en les nostres

vides

en el dia

a dia

l’imposat

que fa

que no

ens puguem

expressar

i com una

mordassa

aterradora

ens tapa

la boca

i aquest

silenci

si que

s’ha

d’interrompre…

el de

la tristor…

el de

cabreig….

el de

la por…

el de

preocupació…

el de

la alegria…

el que

quan veus

un nen

dormint

en silenci

et fa somriure

i quan

prens

el sol

fa que

et relaxis

i desconnectis

i com una

esponja

vulguis

xuclar

tot lo bo

que et

regala.

Silencis

de sensacions

explorar-les

i viatjar

amb elles

és una

assignatura

pendent

de la qual

no es neix

ensenyat

i s’ha

d’apreciar

interpretar

perquè

no sempre

s’ha de

parlar…

acomodem-nos

en  el

silenci

i aprenem

inspirem-lo.

Així

que

ens hem

de deixar

portar

per la música

sense melodia

i gaudir

d’ella.

Es tanca

la porta

bummm!!!

i el

silenci

em fa

descansar

el silenci

de la nit

il·luminada.

per la lluna.

Leave a comment »

TEMPS

Posted in feelings, natura on 3 marzo, 2014 by carpediem2273

Imagen

Temps

tan valuós

que passes

ràpid

quan les

coses

van be

i poc a poc

quan

simplement

no van.

 

Temps

tan imprescindible

què

molts

s’hipotecarien

per una

part

de tu.

 

Temps

de canvis

temps

d’estats

de

transicions

de moments..

perquè

hi han

moments

per tot

i tot té

el seu moment

i es que

tot gira

al voltant

del temps.

 

Des de

que naixem

ens marques

com un tatuatge

però

de per vida

ets el nostre

comptador

no modificable

no canviable

que no

pots moldejar

estirar

ni arronsar

però

tant

vulnerable

perquè

sempre

compta

enrera.

 

Temps

que prioritzes

el dia

a dia

que quan

et necessitem

ens angoixes

i quan disfrutem

no et valorem

o si?

 

I es que

et recordem

amb melancolia

perquè

fas valorar

el que importa

el compartir-te

amb la

gent estimada

amb la que

fa sentir

viure …

i gaudir

d’ells

o ens

fas gaudir

simplement

d’un

bon llibre…

una bona

música…

o somian

sense mirar

el rellotge.

 

Hi ha dos

conjunts

de temps

el temps

obligat

i el temps

de llibertat

el de descans

el propi

sense mesura

i la unió

en gran

o poca proporció

ens equilibra

és la clau

per fer

via

per fer el

camí més

estressat

o pel contrari

més relaxat

amb

o sense

intensitat

i es que

també

ens el

marquem

el temps.

 

Temps per

viure

temps

no medit

mentalment

temps

medit

pel bateg

del cor

pel sentir

potser

més caòtic

menys

organitzat

potser

un temps

mal gestionat

però

molts cops

improvitzat

i que moltes

vegades

serà

el que

més bons records

et portarà.

 

I la vida

passa…

la vida

compte

minuts…

segons

i els canvis

la felicitat

la foscor

i la llum

marca…

i es el teu

cronòmetre

personal

l’alarma

que t’avisa

i que pots

apagar.

 

I,

ha temps

passat

no hi ha

res

a fer

a temps

passat

el no viscut

no compte

i vivim

del record

però

el record

sense present

no és res

perquè

el temps

corre…

vola …

 

Però

com gestionar?

com tractar?

com utilitzar?

com interpretar

el temps?

com disfrutar-lo?

com treure

el màxim profit?

i es que

temps

ets tant

important

tan savi

que molts

cops

tu tens

la recepta

i ben

administrat

ets el nostre

calmant

la nostra

vitamina

i ets

el nostre

sol

la nostra

lluna.

 

Perquè

el temps

es teu

sigui

o no

imposat

es teu …

i sigui

com sigui

va de la mà

de la vida

el nostre

rellotge

biològic.

 

Ojalà

en moments

et pogués

aturar

i agafar

ojalà

però ets

tan abstracte

que no puc

no puc…

 

I es que

el temps

es tant

valuós!!!!

 

Aprofitem-lo

Leave a comment »