MÉS ENLLÀ
Caminant
a la vora
del llac
les danses
i els jocs
d’uns ànecs
en fan aturar
quin xivarri
que fan…
i que pipa
s’ho estan
passant
i es que
s’estan preparant
abans
del viatge
desitjat
abans
de l’aventura
a lo desconegut
a provar sort
perquè
ja fa fred
i és la tardor
perquè
ja toca marxar
ja toca
canviar
i viure
més enllà…
I es mullen
juguen..
I es refresquen
al ras
com un ritual
com un comiat
I mirant
em quedo
i és com un ball
una coreografia
amb improvització
tot si val
això si
junts amb llibertat
I per fi
s’enlairen
obrint
les seves ales
al vol
i s’enlairen
per tocar
el sol
allò promès
que els
obrirà
el cor
la il·lusió
que els
portarà
a l’escalfó
i es sentiran plens
Esperança
de trobar
de disfrutar
de volar…
I miro més enllà
a l’horitzó
i miro més
endins
on la mar
s’acaba
on sé
que estaràs
allí
cercant
el que
et fa falta
el que vols
el que desitges
com jo…
i jugaré
abans de volar
i trobaré
l’aler
d’aquella paraula
d’aquella mirada
d’aquell somriure
que m’abraci
i em faci
no passar fred
i sentir-me plena
en el teu caliu
I es que
el més enllà
ens espera
ens acull
d’esperances
de somnis
i ens
fa sentir plens

Deja un comentario