Corres
no t’atures
corres
perquè
venent
darrera
les teves
pors
les teves
inseguretats
les coses
que fan
posar-te
a prova
i no agraden
i les esquives
són lletges
cruels
amb una
única
veritat
corre
no t’aturis
és la
excusa perfecte
fugir
és lo comode
lo segur
que
momentaneament
et treu
l’ansietat
i no soluciona res
només
et deixa
en un estat
transitori
en un estat
que provoca
menys dolor
Es igual
si és una marató
un spring
si corres
i no et mous
si és
un mal son
escudar-te
en la soletat
l’autocompasió
en els vicis
amb
o sense companyia
és la primera
porta oberta
que et
fa entrar
que fa
no pensar
que el cor
és relaxi
la ment s’adormi
la suor freda
se’n vagi
i un estat
desconegut
i conegut
que fa
que no
trapitgis
a terra
i que
et faci
esta bé
en una realitat
no real
això si
que agrada
es igual
fuig…
és la millor
solució?
deixar-se
atrapar
perquè
tindràs lloc
per residir
per quedar-te
i no pensar
I després
què?
després
res…
torna
i torna
com un bucle
infinit
fins que
de sobte
et despertes
obres
el ulls
sobtat
del mal
son
El mal
son de
la caiguda
que fa
que et despertis
i t’anadonis
de la realitat
corre si
corre…
però corre
contra corrent
si…és la solució
enfrontar-ho
lluitar
reconeixer
i acceptar
els errors
els aconteixements
i enfortir
les virtuts
el viure
el sentir…
i viure el present
Tot te solució
menys la mort
Carpe Diem






