carpediem2273's Blog

El cor
un òrgan
que té
molta
vitalitat
però
sensible
molt sensible
està trencat
té molt dolor

Un cor
que intenta
fugir
del que
li fa mal
un cor
que avisa
perquè no
li facin
pupa
i avisa…

i no és escoltat…
un cor
que no
vol patir
un cor
que vol
oblidar
el que
desitjava
el que
volia estimar
contra la
seva voluntat..
aquest cor
està trencat

La llunyania
el intentar
no saber
ajuda
però
oblidar
no és tan fàcil
no és immediat
perquè
queden
emocions
sensacions
connexions
difícils
d’explicar
que et
fan somriure
i et fan plorar

Paraules…
paraules…
que sortien
del cor
l’únic
fil
que podia
quedar
un fil
conductor
tan especial
del qual
es presumia tant…
presumia
aquell cor
que volia
ser estimat
i volia
ser seguit
i comentat
i que fos
la numero 1.

Paraules…
que uneixen
pensaments
sentiments
creences
que connecten
que feien
no perdre’l
per sempre…

Aquestes
mateixes
paraules
que
van dir …
van fer creure
que no
et farien mal
que eres
molt especial…
que sabien
lo sensible
que era
i és
el meu cor…
un cor
molt gran
es van
tornar
en ganivets
i segueixen
insistint…
ganivets
disfressats
de paraules
que van
en moto
en un sentit
paraules egoistes
que fan mal
que no els
hi val
que el seu
cor estigui viu
sigui feliç
amb això
no tenen prou…
no tenen prou…!!!
els és igual
la ferida que fan
que es difícil
de cicatritzar…
perque continuant
burxant
fent mal
i no recorden
el que

et van dir
el que et van
transmetre
el que

et van fer
sentir
estimar
i cuidar

«Viu i deixa viure»

This entry was posted on 20 enero, 2014 at 15:09 and is filed under amor, feelings, tristesa. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.