EGO
La creativitat
et fa créixer
intel·lectualment
com a persona,
et fa veure
tot des de
altres punts
de vista…
ser ambiciós
forma part
d’ella,
o no?
com utilitzar-la?
de quina manera?
per quines fites?
La tecnologia
et fa ser
lliure
però
fins quin punt?
perquè
també
et fa
ser esclau
i enganxat
també a ella
Dependre…
consumir…
són les noves
lleis d’un món
cada cop
més tecnològic
on els
sentiments
es disfressen
i prenen
altre forma
Cada cop
hi han més
moments
on el teu propi ser
ja no ho és
i la realitat
deixa de ser-ho…
es desfigura
i lo que veus
és el que voldries
veure.
És un vici
una addicció
una obsessió
sense cap
punt
entremig
i arriba un
moment
que caus
en la trampa
saps que
no està be
però et deixes anar
perquè
tens por a decidir
perquè
una simple
notificació
fa que facis
el que vols
i no faries …
perquè
s’ha apoderat
de tu
del teu perfil
perquè t’has
deixat fer…
perquè
es més còmode
que decideixin
per tu
i la raó
i sentiments
ja no
convergeixen.
Tot es un risc
condicionat
que quan
frenes
t’autodestrueix
o pot ser
et fa viure?
No sempre
el que desitgem
es el que volem
CARPE DIEM
Felicitats per l’obra EGO (FlyHard)
amb un guió molt acertat pels temps actuals.

Deja un comentario