Recordo
quan
era petita
i sortia
a comprar
amb la llista
de la compra
Anava al mercat
a la drogueria
a la ferreteria…
i sabia
que allà
xerraria
riuria
o no?
però estaria
a gust…
en companyia
de gent
de tota la vida
És com
quan vas
a la pelu
a la pelu
de confiança
i per molt
temps que
passis allà
no se’t fa llarga
l’estància
i t’agrada
el que t’envolta
i t’omple
i si saps perquè
ho saps.
I quan
surts d’allà
amb la
compra…
amb
el teu pentinat…
surts
de la teva
la botiga
de la teva
perruqueria
perquè
fas teu
el que et
fa sentir be
el que
forma part
de la teva
vida
i t’endús
anècdotes
experiències
i uns productes
de qualitat
un productes
de confiança
d’una bona feina
que és
el que volies
Quina nostàlgia
més xula
quins records
i emocions…
és com
estar en família
una família
que encara
pot sobreviure
en alguns poblets
en alguns racons
de la nostre país
De cop
passa quelcom
quelcom
que no t’agrada
i va contra corrent
i que corre molt
i es controlat
per algú
més poderós
sense empatitzar
egoista
quelcom injust
perquè
les il·lusions
del emprenedor
del currant
del que t’atén
i no només ven
passa a segon
terme
i no importen
I es com quan
es va fent fosc
sense lluna
i el cor
ja no bombeja
amb tanta
intensitat
els carrers
es buiden
i les teves botigues
els teus
van sortint
de les teves
vides
de les seus
projectes
i baixen la
persiana
Els temps
canvien
les lleis
canvien
i es torna
tot injust
perquè
la llei
és injusta
i no es per
tothom igual
perquè
estem en
un món
consumista
perquè
es creen
monstres
del consum
gran
superfícies
que venen
de tot,
amb menys
tracte personal
i més
tracte comercial
i es igual
si t’agrada
o no
vendre
vendre
és el seu objectiu
I veus un
“Se liquida”
“Se traspassa”
i saps que
aquell cartell
es una veu
unes veus
en off…
“M’ofeguen”
“No m’ajuden”
“Em discriminen”
i es van
apagant
poc a poc
i les xerrades
que recordaves
es transformen
en silencis
silencis
impotents
que obliguen
a renuncia
a il·lusions
a projectes
compartits
El gran
es menja
al petit
i a sobre
li deixen fer
una societat
que només
mira lo que
és material
una societat
pràctica
que no te
en compte
els valors
més importants
que viu sota
l’estrès
sota aquestes
regles que
es contagien
i contagien
a tots
i fan no recordar
tot lo bo que
et portava
anar a comprar
amb la teva llista
carpediem2273's Blog 