carpediem2273's Blog

T’envàs i no saps si tornaràs
t’envàs amb la incertesa
de deixar enrere lo teu
Les teves arrels
se assequen
i t’envàs

Un món misteriós
t’espera
com quan et tapen
els ulls

i no veus res

Un món misteriós
nou I desconegut
t’espera
i tu esperes
mon amb il·lusió
o amb resignació
pel que vas deixar

Un buit
t’omple tot

Ets d’aquí
ets d’allà
seràs acceptat
acceptaràs

I els teus lluny
on la vista no hi arriba
però si el cor

on les arrels

s’han assecat
però esperen la pluja
amb els braços
oberts
esperen el sol
que faci que tot
torni a ser com
abans

I tu allà
amb el desconegut
amb el món misteriós
mentre el teu cor
està trencat
està dividit
per un perquè
impotent

This entry was posted on 3 julio, 2013 at 20:21 and is filed under feelings, societat, viatges. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.